Arxiu d'etiquetes: 1921

Closas i Lluró, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 30 octubre 1921 – Madrid, 19 setembre 1994)

Actor. Fill del conseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra.

Exiliat a l’Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana.

Tornat a Espanya cap als anys 1950 es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió.

Cercle Literari de Vic

4 Respostes

(Vic, Osona, 1860 – 1921)

Associació. Fundada amb l’intent de lligar les iniciatives individuals dels escriptors vigatans amb el moviment de la Renaixença. Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar.

Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8.000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions. El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències.

La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 (en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals) i perdurà, amb petites revifalles, fins al 1921.

Catalunya Social

5 Respostes

(Barcelona, 30 abril 1921 – 18 juliol 1936)

Setmanari. Publicat amb un tiratge de dos mil exemplars. Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular.

Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política.

N’era director Josep M. Gich, i redactor en cap, J. Civera i Sormaní; hi col·laboraren Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M. Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres.

Castillo i Escalona, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 febrer 1921 – Sentmenat, Vallès Occidental, 30 abril 2011)

Dramaturg i actor. Promotor de Teatre a Domicili (1958) i d’El Carro de Tespis (1962).

Autor de Vendaval (1956), Camí d’estrelles (1959), Aventures de Pin i Pineta (teatre infantil, estrenada el 1957), Rambla avall (estrenada el 1967).

El 1954 estrenà La ferida lluminosa, de Josep M. de Sagarra.

Casanovas i Gorchs, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1853 – 11 novembre 1921)

Pintor, crític d’art, cantant i empresari teatral. Es formà a l’Escola de Llotja. Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés.

El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva –Infanticid!– fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país.

De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del segle XX exercí com a crític d’art del diari “La Publicidad”.

No perdé el contacte amb l’ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d’escena, traductor d’òperes a l’italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular.

Posteriorment, deixada l’activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d’arts sumptuàries.

Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.

Carcassó i Font, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1851 – novembre 1921)

Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872.

Esculpí l’al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l’estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Morí en la indigència.

Fou germà seu Julià Carcassó i Font  (Barcelona, 1856 – 1916)  Comediògraf. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.

Cançons i danses

Deixa un comentari

(Catalunya, 1921 – 1962)

Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques.

Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L’element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l’obra.

Cançons de rem i de vela

1 Resposta

(Catalunya, 1921)

Recull de poemes de Josep M. de Sagarra. Publicat el 1923.

Està format per vint-i-dues cançons i dues balades i hi descriu, sense mitificacions ni idealismes, el paisatge de la costa empordanesa. Pertany a l’època que la influència maragallana i la del postromanticisme són més evidents en la seva obra.

La seva poesia -molt inspirada en les fonts tradicionals- aconseguí un to molt personal, exuberant d’imatges i de sensualitat.

Cabanes, marquesat de

2 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Títol concedit el 1921 al banquer Josep Garriga i Roig.

Brufau i Estrada, Magí

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1921 – 28 octubre 2006)

Veterinari. Pioner d’avicultura científica a l’estat espanyol. Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus (1948-75), a la qual donà un gran impuls.

Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus.

D’ençà de la seva fundació (1962), fou vice-president de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola.

Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona (1980), president de la Federació de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (1981) i, d’ençà del 1982, cap de servei del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de Tarragona.