(Barcelona, 5 maig 1921 – 31 gener 1996)
Actriu coneguda amb el nom de Paquita Ferràndiz.
Debutà a set anys amb La glòria, de Ramon Garriga, i el 1931 va formar part de la companyia Vila-Daví.
Ha realitzat una llarga i profitosa carrera en l’escena catalana amb obres d’Àngel Guimerà, Josep M. de Sagarra i altres. Ha treballat també a televisió.
El 1981 va rebre el premi Ciutat de Barcelona.
(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 març 1921 – Barcelona, 2 gener 2017)
Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge.
Amb el càrrec d’arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71).
Director del Departament d’Història Eclesiàstica (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l’obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d’arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975).
Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).
(Barcelona, 26 agost 1921 – setembre 1923)
Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga.
A partir del 6 de gener de 1922, sota l’empenta d’Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l’equip de caricaturistes del “Cu-cut!” i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel juny de 1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari.
Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 24 febrer 1853 – Barcelona, 25 abril 1921)
Cirurgià. Germà de Pere. Estudià a València i completà la seva formació a Barcelona, on es llicencià (1878) i es doctorà a Madrid l’any següent.
Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 (en fou metge numerari el 1882), i on fundà el servei de ginecologia. El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal.
President de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1891-93) i el 1897 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.
Fundà i codirigí la “Revista de Medicina, Cirugía y Farmacia”, formà part del consell de redacció d'”Annals de Medicina”. Col·laborà en diverses revistes mèdiques i publicà algunes obres mèdiques importants.
Costejà la construcció d’unes escoles públiques a la Vila Joiosa (1919).
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 27 febrer 1921 – Barcelona, 11 juliol 1999)
Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d’empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització.
Promotor de la introducció de l’energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97).
Fou una figura capdavantera en l’evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.
(Barcelona, 24 maig 1862 – 22 juliol 1921)
Escriptor, decorador i industrial.
Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900).
Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració.
(Sant Pol de Mar, Maresme, 26 agost 1837 – Montserrat, Bages, 31 agost 1921)
Abat de Montserrat (1885-1913). Sacerdot (1866), ingressà a Montserrat el 1880.
Completà l’obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l’ampliació dels edificis montserratins.
Fundà l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat i el col·legi de Sant Beda de Manila (1895).
Dimití del seu càrrec abacial el 1913.
(Barcelona, 15 agost 1827 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 agost 1921)
Advocat i historiador. S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el “Diario de Villanueva y Geltrú” i presidí l’Ateneu.
Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la fil·loxera i un centre preventiu contra les pedregades.
Publicà estudis històrics, especialment al “Boletín de la Real Academia de la Historia”, de la qual era membre, i a “La Renaixença”, i diverses monografies (Guía del monasterio de Santas Creus, 1884; El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú, 1886; Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña, 1888).
Fou el pare de Manuel Creus i Esther.
(Barcelona, 1921 – 21 febrer 1991)
Historiadora. Deixebla de Jaume Vicens i Vives.
S’ha especialitzat en la història política i econòmica catalana del segle XV. Des del 1953 col·laborà a Índice Histórico Español.
Ha publicat Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña (1462-1467), Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV (1954), Aportación al estudio de los patrones y de la propiedad de las naves en Cataluña en la baja edad media (1965) i Una compañía barcelonesa para el comercio de paños (1400-1454) (1970).
(el Vendrell, Baix Penedès, 10 juny 1921 – 9 març 2012)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i ha dirigit diferents agrupacions corals i instrumentals.
Autor de l’òpera Nausica (1965), de sarsueles, d’obres simfòniques i corals. Ha compost unes 60 sardanes, ha instrumentat nombroses danses populars i ha creat el ballet El celler (1968).
Dades dels Països Catalans 