(l’Arboç, Baix Penedès, 1908 – Barcelona, 15 març 1980)
Arqueòleg. Llicenciat en teologia (Tarragona) i en arqueologia (Roma).
Entre altres obres ha escrit Normas eclesiásticas sobre arte clásico (1940), Iconografía de los santos (1950), El arte religioso actual en Cataluña (1952), Construcción i renovación de templos (1963), etc. Dins L’art català, ha fet el capítol dedicat a l’art paleocristià (1955).
Fou director de l'”El Anuario de Arte Sacro”.
(Catalunya, 1908 – 1936)
(FMNC) Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l’ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31.
Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” (1932-38).
A partir de l’agost de 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament.
(Terrassa, Vallès Occidental, 9 abril 1835 – Barcelona, 21 novembre 1908)
Industrial. Constructor de màquines de cosir, que exportà a l’Amèrica Llatina, i de motors a gas.
A les festes celebrades a Barcelona en el període 1871-80 va donar mostra del seu enginy muntant diversos espectacles que el feren molt popular.
(Barcelona, 22 octubre 1908 – 31 març 1994)
Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes “En Patufet” i “Virolet”, i, més tard, a “TBO” i “Pulgarcito”, al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc.
Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats.
Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).
(Barcelona, 1908 – 1936)
Setmanari teatral. El 1913 es convertí, de fet, en “El Teatre Català”, però tornà a sortir el 1918 fins a l’inici de la guerra civil.
Publicava sobretot obres diverses, que divulgava entre el grup d’aficionats d’arreu de Catalunya.
Hi figuraren tant Pompeu Crehuet i J. Pous i Pagès com Salvador Bonavia, pare i fill, el primer dels quals havia fundat la revista.
(Catalunya, 1908)
Sardana amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera. Per a cor masculí.
La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.
(Barcelona, 8 gener 1908 – 1951)
Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d’automòbils.
El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s’hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d’aviació.
El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación SA.
(Olot, Garrotxa, 8 juny 1908 – Houston, Texas, EUA, 5 agost 1972)
Polític. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller.
Fundà la “Revista d’Olot” (1926) i els setmanaris “Acció Ciutadana” (1930) i “Esquerra” (1934).
Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d’assistència social (1937-39).
S’exilià a Mèxic, on ha estat president de l’Institut Català de Cultura.
Ha publicat Presència (Mèxic 1965).
(Vila-seca, Tarragonès, 9 octubre 1850 – Barcelona, 2 desembre 1908)
Psiquiatre. Fill de Tomàs Dolsa i Ricart.
Introduí nous mètodes terapèutics en el tractament de malalties mentals, entre els quals el nonrestraint i el d’estimuls intel·lectuals, que fixaren les directrius de la moderna socioteràpia.
Fou regidor municipal de Barcelona el 1889.
El 1903 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.
(Montpeller, França, 19 juliol 1851 – Barcelona, 2 novembre 1908)
Pintor. El 1882 abandonà la carrera militar i es dedicà exclusivament a la pintura.
Il·lustrà el llibre de F. Barado La vida militar en España. Entre les seves composicions de tema militar excel·leixen Maniobres de divisió (medalla d’Or a l’Exposició de Berlín del 1891) i L’assalt de Puebla.
També són notables el quadre La fugida a Egipte i els retrats d’Antoni López i López, el rei Alfons XIII, el general Prim, Frederic Ricart, etc.
Els últims anys excel·lí en la pintura d’esports hípics.
Dades dels Països Catalans 