(Vilassar de Mar, Maresme, 1907 – segle XX)
Escriptor. Ha publicat les obres d’història local titulades Sant Joan de Vilassar (1955), Anecdotari vilassarenc (1959), Apotecaries vilassarenques (1950) i El santuari de la Cisa (1960).
(Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907)
Compositor. És autor d’un Missa de Rèquiem, una Missa de Glòria i altres obres d’inspiració religiosa.
(Girona, 1851 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 15 setembre 1907)
Poeta. Fou redactor de la revista gironina “La Vetllada” i col·laborador de la “Revista de Gerona”.
Guanyà el 1894 i 1904 la Flor Natural dels Jocs Florals de València.
(Castelló de la Plana, 1907 – 20 març 2001)
Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana. Ha estudiat la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre.
Entre altres obres seves cal destacar Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Jonquera (1965), La cueva sepulcral del Calvario d’Amposta (1966), La necrópolis de El Bovalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969) i La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974).
(Borriana, Plana Baixa, 14 maig 1907 – València, 28 novembre 1994)
Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinaròs, treballà per a l’Acció Catòlica.
Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d’Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola.
Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d’unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l’Estat no confessional postfranquista.
Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Destacà com a aquarel·lista.
Algunes exposicions seves han estat presentades a Amèrica.
(Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984)
Documentalista. Pioner del cinema català, fou muntador a la primera època del cinema sonor i iniciador de l’escola de documentalistes de l’etapa republicana.
Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc.
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
(Badalona, Barcelonès, 1907 – segle XX)
Pintor. Ha obtingut diversos premis importants.
Destacà també com a dibuixant i caricaturista.
(Roses, Alt Empordà, 14 agost 1907 – Santiago de Xile, Xile, 14 juliol 1999)
Polític. Dependent de comerç, s’afilià al CADCI.
Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI. L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 1939 s’exilià a Santiago (Xile). Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària general de la Unió de Dones de Catalunya, al Partit Socialista Català. El 1977 deixà la presidència del CADCI, i en fou nomenat president d’honor.
Durant el seu exili participà en les nombroses activitats del Centre Català de Santiago de Xile, fundà l’associació Amics de Catalunya i dirigí la revista “Retorn”.
Dades dels Països Catalans 