(Figueres, Alt Empordà, 13 febrer 1852 – Barcelona, 23 abril 1906)
Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s’establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres.
Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.
(Terrassa, Vallès Occidental, 19 novembre 1906 – 18 maig 1977)
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal.
Ha conreat el paisatge i la figura, amb moltes teles que representen tipus gitanos.
(Barcelona, del 13 al 18 octubre 1906)
Congrés. Celebrat amb l’objectiu de defensar i d’estudiar la llengua catalana. En fou promotor i president el filòleg mallorquí Antoni Maria Alcover (iniciador del Diccionari català-valencià-balear). El congrés es dividí en tres seccions: la filologico-històrica, la literària i la social-jurídica.
S’hi van inscriure més de 3.000 congressistes, de formació heterogènia, units per l’amor a la llengua, i s’hi van presentar 61 comunicacions, entre els autors de les quals cal esmentar els estrangers B. Schädel, A. Morel-Fatio, R. Foulché-Delbosc, P.E. Guarnerio, J.-J. Saroïhandy i E. Vogel; el castellà R. Menéndez Pidal, i els catalans Pompeu Fabra, Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents i Joan Alcover i Maspons.
Les sessions es van desenvolupar dins una atmosfera d’entusiasme, i malgrat el diletantisme d’alguna contribució, el congrés constituí una presa de consciència col·lectiva, assentà les bases d’un estudi científic del català i enfortí l’entitat del català dins el concert de la romanística.
(Barcelona, 27 juny 1906)
Reunió. Organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya. Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana.
El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva.
Constà de tres seccions: estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social.
Hi participaren 295 congressistes.
(Manresa, Bages, 24 juny 1844 – Artés, Bages, 20 juliol 1906)
Prelat. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics a Còrdova i Tarragona.
El 1890 fou nomenat bisbe de Menorca, i el 1896 de Terol. En ambdues diòcesis el seu govern fou abundant d’iniciatives lloables.
(Sant Fruitós de Bages, Bages, 12 abril 1906 – 1984)
Pintor, dibuixant i il·lustrador.
Col·laborà a “La Novel·la d’Ara” (1923) i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Barcelona, 1906 – 1910)
(CNR) Grup polític. Fundat per un grup separat de la Lliga Regionalista amb motiu de la visita del rei a Barcelona.
Reunit entorn de la redacció d’“El Poble Català”, el féu, convertit en diari, el seu òrgan de difusió. El primer president fou Jaume Carner.
El 1907 el CNR participà en el moviment de Solidaritat Catalana i el 1910, juntament amb altres forces esquerranes de Catalunya, constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).
(Barcelona, 1901 – 1906)
Organització política federalista. Fundada com a resultat d’una escissió de la Federació Republicana, que dirigia Alejandro Lerroux.
Dirigida per Miquel Laporta, seguí la línia de l’antic Partit Federal, però era partidària de l’aproximació al catalanisme polític.
Subsistí fins a la creació del Centre Nacionalista Republicà.
(Ourense, Galícia, 25 octubre 1906 – Barcelona, 22 octubre 1973)
Poeta. Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans.
Escriví, també, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey (1943), El papa Luna (1944) i Fray Junipero Serra (1949).
Dades dels Països Catalans 