(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1906 – Blanes, Selva, 24 agost 1988)
Pintora. El 1931 s’establí a Blanes.
Destacà pels seus paisatges i les seves marines.
Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1906
Barraquer i Rovira, Joaquim
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 8 desembre 1834 – Madrid, 4 març 1906)
Militar i geodesista. Germà de Carles. Col·laborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent.
Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional.
Bargés i Pombo, Enric
Badia i Lloret, Josep
(Balaguer, Noguera, 1906 – 1983)
Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme.
Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.
Serrahima i Bofill, Alfons
(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)
Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.
Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.
Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.
El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.
Millet i Millet, Lluís Maria
(Barcelona, 21 juny 1906 – 19 juliol 1990)
Músic. Fill de Lluís Millet i Pagès. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou també professor.
Director artístic de l’Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari.
És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre les més importants de les quals destaquen el poema coral Agar i La relíquia.
Millà i Gàcio, Lluís
(Madrid, 1865 – Barcelona, 1946)
Escriptor i editor. Fill de Melcior Millà i Castellnou (Barcelona, 1830 – 1906), llibreter i prestidigitador, i germà de Francesc.
Fou actor còmic fins que a la primeria del segle XX fundà l’Arxiu Teatral Millà a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona.
Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l’escena. També fou promotor de revistes com “La Dida” i “Fulletí Teatral”.
Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric del teatre i, entre altres obres, publicà Manual pràctic de l’autor i Tratado de caracterización teatral.
El seu fill Àngel Millà i Navarro continuà el negoci familiar.
Mascaró i Cos, Anicet
(Lladó, Alt Empordà, 1842 – Lisboa, Portugal, 1906)
Metge. Fou oftalmòleg excel·lent. Es distingí per la seva abnegació durant l’epidèmia de còlera de 1865.
Residí per un temps a Amèrica. Passà després a Portugal, on fundà l’Institut de Cecs.
Aportà innovacions quirúrgiques a la seva especialitat.
Publicà un Metodo para la enseñanza de lectura y escritura para ciegos.
Martorell i Guinjoan, Aleix
(Reus, Baix Camp, 20 desembre 1861 – Cartagena, Múrcia, 28 desembre 1906)
Enginyer naval. Fou catedràtic de l’Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d’armament naval del seu temps.
Estigué destinat per un temps a les illes Filipines.
Escriví diversos treballs de la seva especialitat.
Marquès i Casanovas, Jaume
(Sant Martí Vell, Gironès, 24 juliol 1906 – Girona, 11 setembre 1992)
Arxiver i historiador. Canonge arxiver de la catedral de Girona.
Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc. Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona.
Dugué a terme una tasca important de catalogació -Museu Diocesà i arxiu de la catedral- i de publicació de temes gironins.
A part nombroses col·laboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas (amb J.M. Corominas), La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El claustre de la Seu de Girona, Els jueus de Girona, Girona Vella, Maçanet de la Selva i Casals de Girona.
Dades dels Països Catalans 