(Malgrat de Mar, Maresme, 5 octubre 1903 – Tolosa, Llenguadoc, 21 octubre 1981)
“Germinal Esgleas” Dirigent anarquista. Afiliat a la CNT des de molt jove, fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya (1923), i cofundador del grup de “La Revista Blanca”.
Afiliat a la FAI, exercí importants càrrecs en la segona meitat de la guerra civil espanyola i a l’exili, on fou secretari del Moviment Llibertari Espanyol CNT (1945) i de la Comissió Intercontinental (1947).
(l’Armentera, Alt Empordà, 20 setembre 1903 – Figueres, Alt Empordà, 27 desembre 1978)
Assagista. Llicenciat en farmàcia i en química.
Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933). El 1939 s’exilià a Montpeller i hi estudià art.
En L’Empordà, bressol de l’art romànic (1962) i Catalunya, origen de la pintura medieval (1963) intentà de demostrar que l’art romànic tingué l’origen a Catalunya, i en Matemàtica de la història (17 volums, i un resum del mateix títol) elabora una teoria sobre els cicles històrics.
(Catalunya, 1903)
Escultura de Josep Llimona. Representa una dona nua, agenollada i recolzada en un suport en actitud de sobri desconhort.
Fou presentada, en marbre, a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907). És el primer nu de l’artista, de notable regust modernista.
L’original és al Museu Nacional d’Art de Catalunya i la rèplica més popularitzada està situada al Parc de la Ciutadella de Barcelona (1917).
(Barcelona, 25 octubre 1903 – 17 febrer 1962)
Editor. Fundà, amb López i Llausàs i Manuel Borràs, la llibreria-editorial Catalònia (1924) de Barcelona.
El 1936 es traslladà a França i a la zona de Burgos, i, ja vers el 1941, inicià les primeres i difícils gestions per reprendre les edicions en català. Publicà les obres completes de Jacint Verdaguer (1943), per bé que, forçat, amb ortografia antiga.
Fundà la “Biblioteca Selecta”, que lentament anà incorporant els clàssics antics i moderns, els autors de preguerra i les noves generacions. Fundà també la “Biblioteca Biogràfica Catalana” (1950) de l’editorial Aedos.
Contribuí a la creació dels premis de la Nit de Santa Llúcia (1951).
(Barcelona, 1903 – 26 desembre 1991)
Actriu. Filla de l’escultor Felip Coscolla i Plana.
Ha actuat en cinema: El padre Juanico (1922), adaptació de Mossèn Janot, d’Àngel Guimerà, i en teatre.
(Barcelona, del 31 gener al 2 febrer 1903)
Assemblea celebrada per tractar de l’organització d’un ensenyament universitari català autònom. Actuà de president Jaume Algarra i Postius, que ja era secretari del comitè organitzador patrocinat per diverses entitats adscrites al naixent moviment catalanista.
La ponència bàsica presentada pel Dr. Domènec Martí i Julià plantejava l’organització de la Universitat catalana. A les conclusions, s’afirmava que la Universitat de Barcelona havia d’ésser fonamentalment una Universitat catalana i era missió del govern de col·laborar a aquesta catalanització.
Es proposà, també, que els professors numeraris no fossin nomenats pel sistema clàssic d’oposicions.
Fruit del congrés foren els Estudis Universitaris Catalans.
(Barcelona, 1903 – segle XX)
Agrupació política conservadora. De tendència reaccionària.
Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme.
Fou derrotat en totes les eleccions a què es presentà.
(Barcelona, 1903 – 1905)
Revista literària quinzenal, i després mensual. La dirigia Josep Carner i n’eren redactors molts dels seus amics.
Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantenia una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època i fou una plataforma per als autors mallorquins.
Dedicà un especial interès al folklore, als treballs de creació i assaigs llargs i a les notes polèmiques.
(París, França, 1903 – Reus, Baix Camp, 1987)
Marxant d’art. Filla d’Emili Castelucho i Diana, del qual continuà la galeria “Castelucho” de París.
Es casà amb Just Cabot, i ambdós fundaren la galeria Mirador (1949) a la plaça Vendôme; vídua, el 1961, donà la col·lecció de llibres i publicacions de Cabot a l’abadia de Montserrat.
(Barcelona, 2 juny 1850 – 22 novembre 1903)
Compositor. Fou bon organista i pianista.
Compongué música d’inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer.
Dades dels Països Catalans 