Arxiu d'etiquetes: 1903

Cardona i Puig, Fèlix

2 Respostes

(Malgrat de Mar, Maresme, 3 febrer 1903 – Caracas, Veneçuela, 12 desembre 1982)

Explorador. Féu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M. Mundó i Freixes estudiaren les possibilitats auríferes i diamantíferes de la Guaiana, descobriren la cascada Meru (1928), actualment anomenada Salto Ángel, la més alta del món, i pel seu compte, les fonts del Caroní.

A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitat de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana.

Féu de guia de l’expedició franco-veneçolana en el descobriment de les fonts de l’Orinoco (1951). Sol o amb comissions de treball, tingué part en els treballs de fixació de fronteres. Fou un gran coneixedor de la Guaiana i de la població indígena.

Candel i Vila, Rafael

Deixa un comentari

(Pamplona, Navarra, 14 agost 1903 – Madrid, 9 febrer 1976)

Geoquímic. Fou un dels fundadors de l’Institut-Escola de Barcelona (1932), i dirigí l’Institut Ausiàs Marc (1933-39).

Exiliat a França, li fou concedit el títol d’enginyer geòleg de l’Escola Superior del Petroli i dels Combustibles Líquids de la Universitat d’Estrasburg.

De nou a Barcelona, guanyà el premi Enric de Larratea, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’obra Jaciments petrolífers dels Pirineus Orientals (1950).

Col·laborà amb Alfred Kastler, premi Nobel de Física (1966), del qual fou ajudant a Bordeus. Ocupà la càtedra de geoquímica a la Universitat de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs d’investigació i de traduccions.

Campmany i Cortés, Maria

1 Resposta

(Barcelona, 1903 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)

Professora. Germana de Montserrat. Passà la seva joventut a l’Argentina. Es doctorà en filosofia i lletres.

Després d’estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, fou bibliotecària del Servei Meteorològic de Catalunya.

Publicà una Bibliografia de la meteorologia a Catalunya (1937).

Des del 1939 residí novament a Buenos Aires.

Camó i Alsina, Enric

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 17 setembre 1842 – Pamplona, Navarra, 28 febrer 1903)

Compositor. Fundà el 1860 l’orfeó La Joventut Dertosense.

És autor de nombroses sarsueles, d’obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral.

Calvet i Prats, Ferran

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 gener 1903 – Barcelona, 16 juny 1988)

Bioquímic. Estudià a Barcelona, Oxford i Munic. Ocupà la càtedra de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la (1930-38). Després d’un període d’investigació a Estocolm i Nova York.

Introduí la bioquímica a la Universitat de Barcelona i ocupà la càtedra d’aquesta especialitat el 1962.

Cabané i Felisart, Joan

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)

Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona.

Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana.

Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona.

Busquets i Mollera, Jaume

3 Respostes

(Girona, 27 juliol 1903 – Barcelona, 21 novembre 1968)

Pintor. Dirigí l’Escola Massana de Barcelona. És autor de nombroses pintures murals.

Posteriorment s’ha dedicat també al gravat i a l’escultura, amb realitzacions de notable encert.

Bucheli i Sabater, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 9 abril 1903 – 19 abril 1981)

“Carlston”  Il·lusionista. De família suïssa, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional.

Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria, amb què triomfà als locals de més renom de l’estat espanyol gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb que executava els jocs.

Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de Joaquim Partagàs, a la mort d’aquest adquirí l’establiment, que convertí en una escola d’il·lusionisme per a professionals, aficionats i intel·lectuals.

Borrell i Macià, Antoni

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966)

Advocat i jurista. Fill d’Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66).

Va publicar, entre d’altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965).

Bassols de Climent, Marià

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 13 desembre 1903 – Barcelona, 20 octubre 1973)

Llatinista. Deixeble de Joaquim Balcells. L’any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la Lengua Latina (1945-48).

Col·laborà en diversos volums de la Fundació Bernat Metge i fou fundador i director de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos i promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae.