Arxiu d'etiquetes: 1900

Gallès i Pujal, Sebastià

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 15 setembre 1812 – Veruela, Aragó, 1 novembre 1900)

Pintor. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús.

Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa Maria, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu hi deixà pintures, la majoria de temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII).

Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial.

Fou, a més, un eminent miniaturista.

Franco i Fontanilles, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1852 – 21 novembre 1900)

Escriptor. Col·laborà a “La Rondalla” (1874) i “La Bandera Catalana” (1875).

Escriví en castellà per al teatre i la premsa.

Traduí al català, i les publicà a “Lo Gai Saber”, Èdip, rei, de Sòfocles (1878), Ifigènia a Tàurida, d’Eurípides (1880), Els cavallers, d’Aristòfanes (1882-83), Rimes de Bécquer i els Cantars de Campoamor.

Fontanals i Mateu, Francesc

5 Respostes

(Mataró, Maresme, 20 gener 1900 – Barcelona, 2 juliol 1968)

Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Fill de Tomàs Fontanals i Sivilla, i germà de Manuel, amb el qual s’inicià en treballs pictòrics.

Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic.

Amb diferents pseudònims dibuixà pel “Virolet”, “El Be Negre” i “Destino”.

Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d’Argento (1948-49).

Font i Moreso, Eusebi

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1816 – Barcelona, 25 gener 1900)

Escriptor, pedagog i músic. Residí molt de temps a París i a Lucerna (Suïssa), en es va casar.

L’any 1864 va fundar a Sant Gervasi (Barcelona) una escola de noies, on es feien classes de diversos idiomes, així com de dibuix, pintura, piano i gimnàstica.

Fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la “Crónica de Cataluña”.

És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.

Foment d’Obres i Construccions SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1900 – 1992)

(FOCSA)  Societat. Constituïda sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.

Construí els ports de Palamós (1902), de Sant Feliu de Guíxols (1904) i de Castelló de la Plana (1909), clavegueres de Barcelona (1906), l’estació de França de Barcelona (1924), etc. El 1937 fou col·lectivitzada.

Després es dedicà a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela. Tenien molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà.

Disposà a més d’un sector industrial, amb participacions en el sector alimentari. Actuà al capdavant d’un grup d’empreses filials. El 1985 tenia 11.800 empleats en el grup.

El 1992 es fusionà per crear la nova empresa de Fomento de Construcciones y Contratas SA.

filla del mar, La

3 Respostes

(Catalunya, 1900)

Drama d’Àngel Guimerà. Estrenat amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.

L’argument comença amb l’arribada d’Àgata, la filla del mar, una noia sense contacte amb la civilització a un poble de pescadors que genera un clima de grans passions i violència.

És una de les obres més representades i traduïdes de l’autor, que a més va servir d’argument a una òpera d’Eugen Albert i ha estat adaptada al cinema.

Ferrer i Palaus, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 1900 – Barcelona, 1981)

Veterinari i enginyer agrícola.

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la diputació de Barcelona.

Ha estat un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç del segle XX, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana.

Ferrer i Estruch, Marià

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 12 octubre 1811 – 28 octubre 1900)

Eclesiàstic. Fou declarat fill il·lustre de Igualada per les seves virtuts i les seves incansables activitats benèfiques.

Destacà també com a divulgador de les doctrines homeopàtiques.

Visqué un temps a Cuba, on era confessor de sant Antoni Maria Claret.

Farreras i Duran, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 20 març 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 13 novembre 1985)

Polític i enginyer agrònom. Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari “El Pla de Bages”, així com del setmanari d’Acció Catalana “Política” (1930-31).

Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona.

S’exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les “Monografies Bages” d’història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l’exili.

Escorsell, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 20 desembre 1829 – 28 gener 1900)

Organista. Fou director de la capella de la seu de Manresa.

Compongué nombroses obres religioses.