Arxiu d'etiquetes: 1900

Baixas i Castellví -germans-

1 Resposta

Eren fills i deixebles de Joan Baixas i Carreter.

Mercè Baixas i Castellví  (Barcelona, 1900 – segle XX)  Pintora. Ha conreat l’aquarel·la amb qualitat remarcable.

Montserrat Baixas i Castellví  (Barcelona, 1900 – segle XX)  Pintora. Ha practicat especialment l’aquarel·la, i ha obtingut diverses distincions.

Josep Maria Baixas i Castellví  (Barcelona, 1902 – segle XX)  Dibuixant. Dirigí la famosa acadèmia del seu pare. Ha destacat com a aquarel·lista.

Ignasi Baixas i Castellví  (Barcelona, 11 abril 1904 – Santiago de Xile, Xile, 1956)  Pintor i aquarel·lista. Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la universitat catòlica de Santiago de Xile, assolí gran fama com a aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura mural (església dels passionistes de Los Andes).

Badia i Casañas, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 1900 – 1923)

Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.

Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).

Mir i Mas de Xexàs, Josep Maria

(Olot, Garrotxa, 1900 – Tossa de Mar, Selva, 28 febrer 1968)

Pintor, caricaturista, crític i assagista.

Destacà com a caricaturista i fou premiat al I Saló d’Humoristes de Barcelona (1924).

Com a pintor conreà el paisatge, sobretot el d’Olot i el de Mallorca.

Com a escriptor, és autor de diversos llibres, entre els quals cal esmentar El llibre de la cultura social (1928) i Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).

Mínguez i Defis, Joan

(Valdo, Argentina, 7 maig 1900 – Barcelona, 8 juliol 1960)

Escriptor. Traduí per a la Fundació Bernat Metge les elegies de Tíbul i de Properci.

Poeta simbolista, publicà Primícies (1920), La lluita en el repòs (1921) i Moments (1924). A part del contes Magda la generosa (sd), la seva obra més important és la novel·la Dies verges (1929).

Fou el pare de Núria Mínguez i Negre.

Mialet i Rabadà, Pere

(Valls, Alt Camp, 1900 – Barcelona, 16 juliol 1968)

Escriptor. Col·laborador de “Catalana”, “La Nova Revista”, “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” (de Valls, 1931-33) i redactor de “La Publicitat” (1928-37) i de “La Humanitat” (1937-39).

Novel·lista popular, publicà Cara i creu (1925), L’esparver (1925), El primer fill (1926), La germana i Narracions i contes (1929).

També publicà obres teatrals: Error de perspectiva, Melodia discordant i Canvi de ruta (1953); reculls narratius: Pere Mialet presenta… (1929), i comèdies: Pau Canyelles, ex-difunt i La terra em crida.

Masot i Rodamilans, Joan

(Barcelona, 21 maig 1900 – L’Isle Adam, França, 11 novembre 1988)

(o Massot)  Militant nacionalista. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista (1916), després d’haver residit set anys a l’Argentina.

Amic de Daniel Cardona i de Carrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català -decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris– i s’establí a París, de rellotger (1922).

Fidel a Francesc Macià, ha ajudat als emigrats. Finançà, a París, una trentena de números del butlletí “Estat Català” (1955) i col·laborà a “Foc Nou” (1960), revista catalana de París.

Es retirà de la política el 1963.

Masferrer i Arquimbau, Josep

(Vic, Osona, 1844 – Sarrià, Barcelona, 1900)

Eclesiàstic i escriptor. Formà part, com tots els seus germans (Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Ramon), de l’Esbart de Vic.

Publicà, entre altres, la monografia històrica El monasterio de Ripoll. Reseña histórica… (1888).

Mascarell i Calvet, Manuel

(Mataró, Maresme, 1900 – Courbevoie, Illa de França, 1953)

Anarco-sindicalista. Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions.

Formà part del grup Solidaritat (1928), i, posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost de 1933), i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934.

Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederal de Saragossa (maig de 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.

Mas i Collellmir, Bartomeu

(les Preses, Garrotxa, 21 juny 1900 – Olot, Garrotxa, 14 desembre 1980)

Pintor. Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de l’Escola de Llotja, on ensenyà des del 1929.

Instal·lat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969; durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat. Publicà un tractat de perspectiva.

Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme.

Martínez i Soques, Ferran

(Golmés, Pla d’Urgell, 10 abril 1900 – Mataró, Maresme, 27 gener 1958)

Músic. Fou un dels principals propagadors del cant gregorià. Escolapi. Es llicencià en història, i completà la seva formació musical a Solesmes.

Fou rector de diversos col·legis, en especial de Tàrrega, on fundà una associació d’antics alumnes escolapis i dirigí la schola cantorum.

Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes (1943).