(Barcelona, 1900 – 15 octubre 1985)
Escriptor. Fou crític teatral a “La Veu de Catalunya” i col·laborador a la premsa comarcal.
Poeta de línia floralesca, publicà Poesies (1919), Els camins de sang i de dolor (1923), Les albes de l’amor (1927) i Llibret de felicitacions (1927), a més d’algunes novel·les roses, en català (Quan l’amor neix, El giravolt del cor i Un altre horitzó) i en castellà.
(Barcelona, 10 novembre 1900 – 1979)
Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (setembre-desembre 1936 a l’abril 1937), d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abril 1937) i de nou de serveis públics (abril-maig 1937).
Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del juliol de 1937 al gener de 1939).
A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”.
(Barcelona, 15 febrer 1900 – 31 desembre 1906)
Setmanari catalanista, polític i artístic sota la direcció de Lluís Via i Alexandre de Riquer.
Amb gran perfecció tipogràfica i adscrit a l’esquerra nacionalista, fou un símbol del modernisme i introduí a Catalunya l’obra d’artistes com A.V. Beardsley o A. Böcklin, i d’escriptors com Ibsen, Strindberg o Ruskin.
(Cervera, Segarra, 18 octubre 1839 – Madrid, 15 març 1900)
Enginyer forestal, germà de Josep.
Ocupà elevats càrrecs en l’administració de l’estat, entre d’altres el d’inspector a les Filipines. Col·laborà a la “Revista Forestal Económica y Agrícola” i a la “Revista de Montes”.
Publicà nombroses memòries sobre la producció dels monts públics a les Filipines entre els anys 1871 i 1875. És autor de Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez (1886), La immigración china en Filipinas (1888) i un Estudio forestal de la India inglesa (1891).
(Barcelona, 10 març 1900 – 16 desembre 1901)
Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.
De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l’època.
Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el 1 de novembre de 1900 amb un nou format i numeració.
(Barcelona, novembre 1896 – 1900)
Agrupació musical. Fundada per Joan Gay i Josep Lapeyra amb la finalitat de cultivar la música coral catalana.
Publicà el “Butlletí de la Institució Catalana de la Música” (1896-1900), de notable qualitat.
(Adri, Gironès, 1814 – Girona, 1900)
Jurisconsult. Exercí diversos càrrecs públics a Girona.
El 1846 publicà a la revista barcelonina “El Portillón” la sèrie d’articles Excursión a la montaña de la provincia de Gerona, primera manifestació de l’excursionisme científic.
(Barcelona, 1900 – 1962)
Autor teatral. Advocat, ocupà diversos càrrecs durant la Generalitat.
Escriví les obres teatrals La vida d’un home (1952) i Les golfes (1957), que representaren una renovació escènica realista del teatre català, d’acord amb els plantejaments de l’època.
Signà amb el pseudònim de Feliu Aleu.
(Salamanca, Castella, 14 febrer 1828 – Barcelona, 19 febrer 1900)
Catedràtic i director de l’Escola Provincial de Nàutica de Barcelona.
Publicà obres didàctiques i de divulgació sobre invents, com ara Memoria sobre la Propulsión Aéro-Dinámica (1876), on descriu el projecte d’un vehicle volador propulsat amb motor de coet. També proposà l’ús de propulsors altres que la pólvora, fins i tot líquids.
A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución (1880) proposà un escafandre espacial destinat a l’ascens a altes regions de l’atmòsfera.
També publicà llibres de poemes (La flor de las auras, etc) i estudis de filosofia i literatura.
(Barcelona, 1900 – les Escaldes, Andorra, 1960)
Escriptor. Fou amic d’Ignasi Iglésias, el qual l’introduí en l’ambient teatral, on estrenà algunes obres.
Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les valls als cims i L’estel lluminós.
Dades dels Països Catalans 