(Tuixén, Alt Urgell, 1899 – Barcelona, 1981)
“el Ferrer de Tuixén“ Músic tradicional. Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici.
Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills i interpretava diverses tonades tradicionals de la serra de Cadí i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular. L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona.
Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu.
(Alcanar, Montsià, 10 gener 1899 – Bombai, India, 18 març 1984)
Jesuïta. Després de doctorar-se en filosofia a Roma (1921) i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahänätakam (1935); ensenyà sànscrit al Saint Xavier’s College de Bombai del 1937 al 1964.
Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text de Rgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges paral·lels.
Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Rgveda sánscrito (1965) i Wordmobility in the Rgveda (1917).
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)
Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.
Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).
Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).
Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell (Barcelona, 1888 – 1917).
(Camprodon, Ripollès, 31 agost 1899 – Buenos Aires, Argentina, 1990)
Metge. Doctor en medicina i farmàcia. Germà de Josep.
Professor a les universitats de Barcelona i Sevilla (1934) i del Litoral (Argentina) i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya.
Fundà i dirigí la “Revista Médica”. Ha publicat Reumatismo cardiovascular (1933), Psicobiología general de los instintos (1944), Psicobiología del lenguaje (1940), Psicología de la percepción visual (1981) i Manual de hidrología médica argentina (1985), entre molts d’altres.
(Barcelona, 19 març 1899 – 29 abril 1900)
Setmanari catòlic regionalista. Fundat i dirigit per Jacint Verdaguer, hi col·laboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc.
Deixà de publicar-se (en sortiren 58 números) amb motiu de l’enfrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica.
(Catalunya, 1898 – 1899)
Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d’assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l’estat espanyol similar al del País Basc.
S’hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals.
L’oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes.
(Barcelona, 13 abril 1899 – )
Associació esportiva per a la pràctica del tennis, la primera de l’estat espanyol, fundada amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, per la colònia anglesa de Barcelona (en fou el primer president el cònsol anglès J.F. Rocaberts).
Les seves instal·lacions actuals (Pedralbes) tenen més de 15 pistes.
El club i els seus jugadors han estat moltes vegades campions d’Espanya.
Enllaç web: Club de Tennis Barcelona
(Barcelona, 3 desembre 1899 – 18 gener 1985)
Escriptor. Fill d’Enric Clarasó i Daudí.
Divulgador i periodista, ha escrit en castellà mig centenar d’obres de tota mena; des de jardineria fins a novel·les policíaques.
En català té algunes novel·les d’ambient petitburgès i alguns assaigs d’anàlisi de caràcters: Un camí (1956), El gep (1956), Un benestar semblant (1957), L’altra ciutat (1968).
(Teià, Maresme, 20 novembre 1899 – Barcelona, 28 desembre 1987)
Tenor. Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica, amb un extens repertori d’òperes, de Donizetti, Wagner, Musorgskij, i de sarsueles, d’Amadeu Vives, Federico Moreno Torroba i altres.
El 1953 participà en l’estrena de l’òpera Canigó, d’Antoni Massana.
Fou catedràtic de cant del conservatori del Liceu de Barcelona.
(Barcelona, 1899 – 21 setembre 1980)
Naturalista. Arribà a reunir una col·lecció de més de 3.000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya.
Aquesta col·lecció ha estat integrada al Museu Martorell de Geologia, raó per la qual el 1978 en fou nomenat conservador honorari.
Fou el pare de Jordi Cervelló i Garriga.
Dades dels Països Catalans 