(Barcelona, segle XIX – 1899)
Erudit. Publicà alguns opuscles referents a la història de la cereria a Catalunya.
Gallissà i Botet, Joan Baptista
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1899
Cortès i Buhigas, Josep
(Barcelona, 1899 – segle XX)
Escriptor. Ha publicat reculls poètics com els titulats Esparses (1928), Del cor als llavis (1931), Nadales (1949), i Ofrena de Nadales, els Mesos i altres poesies (1958).
També és autor de narracions com els Contes de vius i de morts (1935).
Casadesús -músics-
(França, segle XIX – segle XX)
Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).
Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.
Carles, Lluís
(Tortosa, Baix Ebre, 1899 – Barcelona ?, segle XX)
Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics.
Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.
Bosch i Tubau, Florenci
(Barcelona, 20 octubre 1899 – Montevideo, Uruguai, 19 juliol 1954)
Pintor autodidacte. De jove treballà com a tipògraf.
Celebrà la primera exposició individual el 1924. Ha destacat com a paisatgista.
El març de 1952 emigrà cap a l’Uruguai.
Arnau i Palomar, Lluís
(Barcelona, 4 maig 1870 – 16 febrer 1899)
Compositor i pianista. Deixeble d’Anselm Barba, d’Isaac Albéniz, de Joan Baptista Pujol i de Felip Pedrell.
Escriví peces per a piano (Masurques (1885), Serenade, Idilio, Barcarola, Canto árabe) i per a cant i piano (Sospir d’amor, Perdutta, Golondrinas, Donna adorata).
Aguiló i Forteza, Francesc de Sales
(Palma de Mallorca, 11 maig 1899 – Bogotà, Colòmbia, 20 gener 1956)
Polític i escriptor. El 1921 es llicencià en ciències a la Universitat de Barcelona. Durant la II República realitzà una gran activitat cultural i política a Mallorca.
Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, presidí el consell executiu d’Esquerra Republicana Balear a Catalunya.
Al seu exili colombià fou secretari del Patronat de Cultura Catalana i publicà diversos poemes i articles polítics, com els assaigs Gabriel Alomar, el futurista (1949) i Bartomeu Rosselló-Porcel, català de Mallorca (1951). editats a Bogotà.
Mainar i Pons, Josep
(Barcelona, 18 març 1899 – 1 maig 1996)
Ebenista, historiador de l’art i folklorista. Decorà les instal·lacions d’alguns departaments de la Generalitat de Catalunya. Assumí la direcció tècnica del Saló de la Llar Moderna, que després es transformà en l’Hogarotel.
Conferenciant i publicista sobre temes de mobiliari i decoració d’interiors, col·laborà a l’obra L’art català.
Com a folklorista, fundà i dirigí la revista “La Sardana” (1921-23), iniciadora dels estudis teòrics dels sardanisme. Fou membre fundador de l’Obra del Ballet Popular (1950), entitat que presidí en el període 1958-64, i dirigí la redacció de l’obra La sardana (3 vols, 1970).
Fou el pare de Montserrat Mainar i Benedicto.
Magarola i de Sarriera, Ramon Maria de
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1830 – Barcelona, 1899)
Eclesiàstic. Fou rector del seminari de Barcelona i de l’església de Sant Pau del Camp.
Promogué la restauració d’aquesta i del seu claustre, mostres excel·lents de l’art romànic, que des d’aleshores s’han salvat de la ruïna i de les adulteracions que les posaven en greu perill.
Llopis i Climent, Antoni
(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1899 – Barcelona, 21 març 1984)
Escultor i medallista. Es formà a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i en escultura a l’Escola de Llotja.
És autor de restauracions i d’una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la diputació de Barcelona.
Ha treballat al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista.
Dades dels Països Catalans 