Arxiu d'etiquetes: 1894

Fernández de Soto i Llasat -germans-

(Barcelona, 1881 – segle XX)

Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:

Mateu Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939)  Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.

Àngel Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1882 – setembre 1937)  Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.

Wenceslau Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)  Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.

Lluís Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1894 – 1965)  Escultor.

Farró i Llorella, Pere

(Sarrià de Ter, Gironès, 25 novembre 1894 – Barcelona, 22 gener 1920)

Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l’Agrupació d’Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l’home fort.

Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós.

Euras, Salvador

(el Vendrell, Baix Penedès, 1894 – Catalunya, segle XX)

Escriptor i advocat. Ha col·laborat a la “Revista Jurídica de Catalunya”.

És autor del recull Volatines (1962).

Duran i de Duran, Enric de

(Barcelona, 1840 – 1 juny 1894)

Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica.

Costa i Colomer, Fermí

(Flaçà, Gironès, 1806 – Tortosa, Baix Ebre, 1894)

Jesuïta. Fou rector del noviciat de Veruela (Aragó), del Col·legi Màxim de Tortosa i del seminari de Barcelona.

Assistí com a teòleg al Concili Vaticà.

Comas -varis bio-

Alfons Comas  (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.

Bernat Comas  (Catalunya, segle XVIII)  Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.

Vicent Comas  (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894)  Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.

Coll i Gorina, Ramon

(Terrassa, Vallès Occidental, 21 febrer 1861 – 20 desembre 1894)

Escriptor. Col·laborà amb treballs humorístics en diverses publicacions.

Escriví per al teatre algunes obres còmiques: Remei de gelosia (1881), Els amors d’un guerrero (1882), Qüestió de faldilles (1883), etc.

Carceller i Núñez, Andreu

(València, 1894 – Barcelona, 1969)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.

Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.

Buenaventura i Ricart, Francesc

(Santa Eulàlia de Vilapicina, Barcelona, 1894 – Barcelona, segle XX)

Escriptor. Ha estrenat i publicat els drames La fúria (1932) i Foc a la platja (1955), i les comèdies Els fills de tothom (1934) i La masia dels miracles (1955).

Bulbena i Masferrer -germans-

Antoni Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922)  Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.

Cèsar A. Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1888 – 1974)  Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.

Romà Bulbena i Masferrer  (Barcelona. 1894 – 1969)  Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.