(Palma de Mallorca, 1843 – Madrid, 1894)
Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d’aquella llengua.
(Palma de Mallorca, 1843 – Madrid, 1894)
Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d’aquella llengua.
(Palma de Mallorca, 1894 – 4 agost 1939)
Dirigent socialista. Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté (1919-21) els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme (1922-23).
El 1922 fou vice-president de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma. A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes (1927-30).
El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de Balears. Després fou elegit regidor (1931-33); per l’octubre de 1931, partidari de donar per acabada l’aliança amb els republicans, creà, amb Jaume Bauzà, un Partit Socialista Independent.
Tornà al PSOE (1933) i encapçalà aviat l’oposició als caballeristes dins la UGT i la Federació Socialista Balear, que presidí (1935 i 1936) i representà dins el comitè nacional del PSOE (1934-36).
Fou executat pels franquistes al final de la guerra civil.
(Palma de Mallorca, 1894 – 7 juliol 1957)
Escriptor. Germà de Guillem i de Miquel. Col·laborà a “La Nostra Terra”. Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França.
És autor del llibre de poemes Dansa de les hores, inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover i Maspons.
(València, 1894 – 1941)
Companyia d’origen belga. Domiciliada a València, creada per a construir i explotar la línia de València a Calataiud (1901) i la branca de Caminreal a Saragossa (1923).
Fou comprada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, però l’explotació d’aquesta línia continuà com a companyia independent.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
(Requena, Plana d’Utiel, 4 juliol 1814 – València, 1894)
Polític. Propietari rural important, milità en els partits moderat i conservador.
En recompensa a la seva tasca a favor de la restauració borbònica (1874), Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans (1877).
Fou diputat a corts en diverses legislatures i senador per la província de València des del 1891.
(Montalban, Llenguadoc, 30 setembre 1894 – Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 21 juliol 1972)
Pintor. Estudià a París (1913) i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida.
Algunes de les seves obres són: Vista de Toledo, el 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid, i El port de Marsella, el 1940, Musée d’Art Moderne, París.
(València, 27 desembre 1835 – 12 maig 1894)
Bibliòfil. Obrer metal·lúrgic fins al 1886, dedicà els seus últims anys a l’erudició.
El 1893 publicà una Bibliografía eucarística valenciana.
La seva col·lecció particular de llibres antics (uns 1.500 volums) passà a formar part, el 1905, de la Biblioteca Municipal de València.
(València, 1894 – )
Associació cultural. Creada per un grup d’artistes que s’instal·laren en un local del carrer de les Avellanes.
Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important. El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment.
Després de la guerra civil de 1936-39 s’instal·là al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure.
Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix; hom hi dóna conferències i hi edita publicacions. Té en propietat obres d’importants artistes valencians.
(Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 – Palma de Mallorca, 1894)
Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista “Memorial Numismático Español” (1866-80).
És autor de Numismática balear (1879) i d’Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857).
Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86).
(València, 23 abril 1894 – 22 gener 1982)
Escriptor. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes” i a diverses publicacions periòdiques. Va ésser un dels signants de les Normes de Castelló (1932).
És autor dels reculls poètics Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919).
Després de la guerra civil publicà poesia inequívocament franquista.