(Barcelona, 11 març 1891 – 25 octubre 1931)
Escriptor. Fill de Jaume Massó i Torrents.
Dirigí “La Rondalla del Dijous” i col·laborà a “El Matí” i “La Vanguardia”.
Poeta maragallià i en part modernista, publicà Pòrtic (1910), Arca de vori (1912), L’hora tranquil·la (1914) i Totes les cordes (1920).
Escriví també les obres de teatre Camins de la vida (1916), Vella cançó (1916) i La primera flor (1919), a més de les rondalles La nau de veles d’or (1925) i la novel·la La germana (1921).
(Castellfollit del Boix, Bages, 1818 – Igualada, Anoia, 1891)
Militar carlí. Ingressà a la quadrilla dels Tristanys després de la mort del seu pare pels liberals a la primera guerra carlina.
Durant la guerra dels Matiners assolí el grau de tinent.
En el transcurs de la tercera guerra s’enfrontà al Xic de les Barraquetes i assolí el grau de tinent coronel.
(Barcelona, 30 octubre 1891 – 23 gener 1965)
Anarquista. Fou perseguit per les autoritats en diverses ocasions. Sofrí condemna al penal de Puerto de Santa Maria.
El 31 de juliol de 1926, a la plaça de Palau de Barcelona, atemptà contra el general Primo de Rivera al pas del seu automòbil. Li llançà un punyal. L’arma es clavà en un tauler lateral del vehicle, el qual atropellà l’agressor.
Va ser empresonat a Cartagena fins l’any 1931.
(Barcelona, 14 juliol 1831 – 5 octubre 1891)
Enginyer i polític. Fou pensionat per la Diputació de Barcelona per estudiar els avenços de la química a l’Exposició Universal de Londres (1862). En redactà una memòria.
Fou gerent de l’empresa ferroviària entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses.
Ocupà eficaçment diversos càrrecs públics, com el d’alcalde de Barcelona i el de diputat a les corts espanyoles per Vic i, repetidament, per Puigcerdà.
(Barcelona, segle XIX – 2 febrer 1891)
Militar, geògraf i gravador. Assolí el grau de coronel per mèrits de guerra. Per encàrrec del Ministeri de la Guerra féu un mapa militar d’Europa.
Fou director general de correus i president de l’Ateneu Barcelonès.
Introduí a la Península la tècnica del fotogravat, amb la qual reproduí en 1871-73 la primera edició del Quixot.
(Igualada, Anoia, 1891 – Catalunya, segle XX)
Venedor de llibres. Des del 1926 realitzà una gran tasca divulgadora del llibre català, amb una dedicació exemplar. Les seves activitats de difusió han excedit de molt l’àmbit comercial, completades amb viatges, conferències i actes diversos a favor del llibre.
Ha fomentat la creació de nombroses biblioteques públiques i privades. Ha tingut una participació cabdal en l’expansió dels volums de la Fundació Bernat Metge, així com dels de diverses editorials.
(Granollers, Vallès Oriental, 3 desembre 1891 – Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1967)
Compositor i director. Fundà i dirigí l’Orfeó Granollerí. També fou director de l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català.
Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.
(Ciudad Rodrigo, Castella, 4 febrer 1891 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1966)
Pintor i escultor. Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París.
Es donà a conèixer (1915) a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint. El mateix any féu una fecunda estada a Girona.
Creà l’anomenat planisme, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona.
(Tortellà, Garrotxa, 3 agost 1891 – Manresa, Bages, 3 desembre 1968)
Músic. Actuà com a fiscorn en diversos cobles i fundà, el 1921, a Manresa la cobla La Principal de Bages.
Va compondre unes cinc-centes sardanes i harmonitzà per a cobla alguns ballets populars.
(Barcelona, 3 novembre 1891 – Sitges, Garraf, 19 abril 1964)
Escultor. Deixeble de Venanci Vallmitjana i de Pau Gargallo.
Anà a viure a Sitges, on va fer gairebé tota la seva obra, en general treballada directament sobre pedra.
Decorà escultòricament el museu Maricel i creà un gran nombre d’escultures amb funció decorativa (l’Escut de la Casa de Correus, el Sant Francesc del Parc Zoològic, ambdós a Barcelona, etc).
Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys.
Dades dels Països Catalans 