(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1830 – 1891)
Pintor. Concorregué a diverses exposicions barcelonines (1850 i 1851), i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la visita a un cec.
Pintà un Sant Benet per a Montserrat i féu també retrats realistes, sobretot femenins.
(Barcelona, 14 abril 1825 – Niça, França, 28 gener 1891)
Matemàtic i militar. El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit i, acabada la carrera, fou agregat a l’exèrcit, on assolí el grau de general de brigada.
Participà en la triangulació geodèsica d’Espanya (1853) i en la confecció del cadastre (1857). Fou fundador de l’Associació Geodèsica Internacional i president de la Comissió Internacional del Metre.
El 1878 fou nomenat director de l’Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid, on començà la publicació del mapa topogràfic de l’estat espanyol.
Entre el 1853 i el 1879 publicà una sèrie de notables treballs geodèsics, i el 1889 li fou concedit el títol de marquès de Mulhacén.
(Tarragona, 30 maig 1810 – 9 novembre 1891)
Arqueòleg i historiador. Fundà, instal·là provisionalment i dirigí (1851-91) el Museu Arqueològic de Tarragona.
Fou soci corresponent de l’Academia de la Historia, de l’Academia de Bellas Artes i de la de Bones Lletres de Barcelona.
Dirigí la restauració de l’aqüeducte romà (1854), i altres obres a Santes Creus i a Poblet.
Escriví diverses obres sobre arqueologia i història de Tarragona, com Indicador arqueológico de Tarragona (1867) i Historia del real monasterio de S. S. Creus (1886).
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1891 – 1959)
Eclesiàstic. Jesuïta, orde en el qual ocupà diversos càrrecs, el més important dels quals fou el de visitador apostòlic del Japó i de les Filipines.
A Barcelona creà el Cottolengo del Pare Alegre, i n’impulsà la creació de similars a València i a Las Hurdes (Extremadura).
(Barcelona, 13 desembre 1891 – Caracas, Veneçuela, 10 juny 1972)
Polític socialista. Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona.
Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya el 1923, col·laborador de “Justícia Social” i membre del Parlament de Catalunya a partir del 1932.
El juliol de 1936 passà al PSUC, on encapçalà la secretaria d’agitació i propaganda. Fou, així mateix, dirigent de la UGT catalana i membre del Consell d’Economia.
S’exilià el 1939 i residí a Mèxic, on retornà al seu ofici. Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà.
En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial (1937) i col·laborà en un llibret sobre indústria tèxtil i metal·lúrgica (Buenos Aires, sd).
(Lleida, 1891 – Mèxic, 1966)
Escriptor. De família de militars castellans, fou autodidacte i es dedicà al periodisme.
Col·laborà assíduament a la premsa catalana del seu temps. Dirigí durant alguns anys la pàgina literària del diari “La Humanitat”.
En 1943 anà a residir a Mèxic. D’allà estant col·laborà també a la premsa catalana a l’exili, principalment de Mèxic.
La seva producció en llibres comprèn tres novel·les, La rossa del mal pèl (1929), La guerra dels sants i Retorn al sol (sd), unes Memorias de un cero a la izquierda (1962), de caràcter autobiogràfic, i alguns reculls de contes o bé de petites biografies, traduïts sovint del català, com Trece cuentos y medio.
També és autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina.
(Catalunya, abans 1882 – 1891)
Societat. Nom que resultà de la fusió de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona. El 1882 uní aquestes dues línies a través del carrer d’Aragó, i convertí l’estació de França en la terminal de totes les seves línies.
Absorbí la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona (1886) i la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (1887).
Fou absorbida el 1891 per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant; les seves línies foren explotades, però, fins al 1925, com una línia independent: Xarxa Catalana de MSA.
Hom inaugurà, el 1894, la línia completa de Reus a Saragossa per Casp.
(Barcelona, 1891 – 1948)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis.
Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com a dibuixant en moltes revistes d’art i humorístiques.
Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint. Féu també publicitat i excel·lí com a especialista en la restauració de quadres. En 1925-32 col·laborà com a crític-corresponsal a “The Studio”.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 desembre 1891 – Llucmajor, Mallorca, 25 novembre 1970)
Titellaire. Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils, es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants.
Dotat d’un potent tòrax, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles. Creà la màquina infernal, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern.
Després de la guerra civil s’instal·la a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort.
Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa. Joaquima Faidella rebé un homenatge al Segon Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca (maig 2000).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – vers 1920)
Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona.
El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del noucentisme.
Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914 i 1916) i “Vell i Nou” (1915-19) i hi fou protegida la primera època de “Papitu” (1908-11).
En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d’objectes d’art.
Dades dels Països Catalans 