Arxiu d'etiquetes: 1886

Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Catalunya, 1878 – 1886)

Societat dirigida per Francesc Gumà i Ferran, per tal de construir i explotar la línia de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, inaugurada fins a Vilanova el 1881 i que el 1883 arribà a Valls i a Picamoixons, estació d’enllaç amb la línia Tarragona – Reus – Lleida (entrà en servei el 1885).

El 1887 hom uní aquesta línia amb la de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, i aquell mateix any es fusionaren ambdues empreses.

El 1881 adquirí la branca de Saragossa a la Puebla de Híjar, propietat de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a la Mediterrània, i poc després obtingué la concessió de la línia directa Madrid – Molina de Aragón – Calamocha – Montalbà – Casp, que l’any 1882 cedí a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona.

Demanà seguidament la concessió de la línia Saragossa a Barcelona per Casp.

Faraudo i Condemines, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juny 1823 – 2 maig 1886)

Metge i col·leccionista. Fou catedràtic d’anatomia aplicada a les arts a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Publicà diversos treballs de la seva especialitat, fou membre de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia i un dels fundadors de l’Associació Artística Arqueològica.

Reuní una important col·lecció d’estampes i gravats, actualment als museus municipals d’Art de Barcelona.

España Regional, La

1 Resposta

(Barcelona, 9 març 1886 – 1893)

Revista mensual en castellà.

Era el portaveu de la facció més dretana dels defensors del Memorial de Greuges (Francesc Romaní i Puigdengolas, que en fou director, Eusebi Güell, Josep Pella i Forgas, etc.).

Edèn Concert

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1886 – 1989)

Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell.

Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del segle XX hi actuaren les millors atraccions de l’època.

El 1935 funcionà com a cinema fins al 1987 en que tornà a ser music-hall, però el 1989 es declarà en fallida i tancà.

Dunyach i Sala, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juny 1886 – 20 juny 1957)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i amb Eusebi Arnau.

Residí una llarga temporada a París (1905-25), on treballà en cases de decoració i exposà (1919-25) a la Société National de Beaux Arts i al Salon d’Automne.

Reinstal·lat a Barcelona (1925), combinà el classicisme acadèmic, herència de l’estada a França, amb el noucentisme encara vigent a Catalunya.

Es destacà en l’escultura de petit format: Noia nua, Nu de dona, A la platja, etc, i en els retrats: Ricard Canals, Xavier Nogués, Pompeu Fabra, Josep Pla, etc.

Dalmau i Pla, Laureà

Deixa un comentari

(Agullana, Alt Empordà, 15 abril 1886 – Girona, 2 febrer 1969)

Metge i polític republicà. Exercí a Girona.

Milità en el catalanisme i fundà el setmanari “Catalanitat” (1910) i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona. Fou elegit diputat al Parlament català el 1932.

Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s’establí a Palamós.

Dalmau i Mas, Eusebi

2 Respostes

(Barcelona, 1841 – 10 abril 1886)

Músic. Fill de Joan Baptista Dalmau i Mayol. Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols.

El 1863 fou director d’òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona.

Substituí Obiols com a director de l’orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod.

Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Petersburg.

Curet i Payrot, Francesc de Paula

3 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)

Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).

Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).

Cubas i Oliver, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juliol 1886 – 10 abril 1966)

Polígraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI.

Durant la guerra de 1936-39 col·laborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona.

Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i Epistolari d’Àngel Guimerà (1930).

Crónica de Cataluña

4 Respostes

(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)

Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.

Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.

Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.