(Barcelona, 1818 – Madrid, 13 gener 1886)
Músic. Germà d’Àngela. Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona.
A divuit anys guanyà la plaça d’oboè a l’orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona.
Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, i on fou oboista de la capella Reial de Madrid i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid.
Escriví l’òpera Il proscrito di Altemburgo (1834) i una peça per a quatre orquestres (1852).
(Barcelona, 1886 – 1965)
Fagotista. Fou solista a l’orquestra Pau Casals, a la del Liceu i a la Municipal de Barcelona.
Era professor de fagot als dos conservatoris oficials barcelonins.
(Barcelona, 1811 – 1886)
Impressor, llibreter i editor. Fou l’impressor oficial de la universitat de Barcelona.
S’especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona.
Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve.
(Andratx, Mallorca, 27 febrer 1886 – Barcelona, 6 desembre 1955)
Farmacèutic. Des del 1903 residí a Barcelona.
Col·laborador, des del 1907, de R. Turró al Laboratori Microbiològic del Parc, al qual succeí en la direcció (1927-39).
A la primera reunió de la Societat de Biologia de Barcelona, presentà (1913) una comunicació, juntament amb el doctor Turró, sobre Antianafilàxia en l’anafilàxia inversa.
Destacà per les seves investigacions bacteriològiques. Publicà un bon nombre dels seus treballs.
(Tarragona, 1 març 1886 – )
Entitat esportiva. Creada per a la pràctica de la gimnàstica.
El 1914 se’n va crear la secció de futbol, el primer equip de la qual, popularment conegut amb el nom de Nàstic, va jugar en la primera divisió del futbol espanyol dels anys 1947-50 i la temporada 2006-07. Després ha estat habitualment en la segona i tercera divisió.
Els jugadors vesteixen samarreta vermella i pantalons blancs.
Enllaç web: Gimnàstic de Tarragona
(Vic, Osona, 1800 – Barcelona, 1877)
Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències.
Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits.
El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX) i Joan Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX – 19 novembre 1886), amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.
(Barcelona, 1 febrer 1886 – 11 febrer 1965)
Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas.
Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito.
Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).
(Barcelona, 19 maig 1886 – 21 desembre 1973)
Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l’Associació d’Amics de la Música.
Fou professor de l’Escola pianística Blanca Selva i al Conservatori Superior del Liceu.
Obtingué èxits remarcables com a solista.
(Igualada, Anoia, 10 març 1886 – Òdena, Anoia, 18 agost 1936)
Escriptor i eclesiàstic. Traduí la Imitació de Crist, de Kempis, i diverses obres d’escriptors catòlics moderns.
Escriví, en col·laboració amb mossèn Fitó, el llibre Dijous i Divendres Sants (1917).
Fou assassinat per un grup de milicians al començament de la guerra civil.
(Catalunya, 1881 – 1886)
Societat. Creada per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona, havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.
Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona; en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia. Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884.
A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp; poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1886).
Dades dels Països Catalans 