Arxiu d'etiquetes: 1885

Marco i Urrútia, Santiago

(Tarragona, 1885 – Barcelona, 1949)

Decorador. Estudià les diferents branques de les arts a l’Escola de Llotja i en tallers especialitzats en les arts decoratives (amb Antoni Rigalt i amb Francesc Vidal).

Es dedicà a l’elaboració i direcció de tota mena d’obres sumptuàries: ebenisteria, escultura, tapisseria, daurats, fosa, metal·listeria, vidrieria, etc, amb un gran coneixement de l’ofici i un elevat gust artístic, tenint sempre en compte els problemes de la llum, del color i de les formes.

Emigrà un quant temps a Mèxic, on completà la formació artística i on executà els grans vitralls, esmaltats al foc, de la porta de la sala d’armes del llavors president, Porfirio Díaz.

Fou president del Foment de les Arts Decoratives (FAD).

Les seves obres de conjunt més remarcables foren l’exhibició de la Casa Humil, a l’Exposició del Moble, i la participació a l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929. Repetidament exposà també a la Cúpula del Coliseum, seu del FAD.

Entre els seus escrits, cal destacar Per la humanització del moble i diversos articles, apareguts en revistes com “D’Ací i d’Allà”, “Claror”, etc.

Mañas i Bonví, Josep

(Vinaròs, Baix Maestrat, 29 setembre 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 agost 1941)

Enginyer industrial. El 1910 fou nomenat catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

És autor de diversos llibres tècnics de caràcter docent.

Llausàs i Mata, Josep

(Barcelona, 1817 – 1885)

Literat i filòleg. Fou professor de francès i d’italià a les Escoles Pies. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Traduí novel·les i poemes, i dues obres didàctiques per a l’ensenyament del francès.

Llagostera i Sala, Francesc

(Barcelona, 7 juliol 1831 – 3 febrer 1885)

Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional.

És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic “Lo Gay Saber”.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident.

Laporta i Astort, Antoni

(Barcelona, 16 juliol 1885 – 24 juliol 1957)

Pianista i compositor. Germà del pintor Ramon.

Estudià a l’Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11).

Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano.

Janer i Anglarill, Anna Maria

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 18 desembre 1800 – Talarn, Pallars Jussà, 11 gener 1885)

Fundadora. Membre de les germanes de la caritat de Cervera (1820), on fou mestra de novícies i superiora (1833).

Durant la primera guerra carlina s’ocupà dels hospitals de sang (Solsona, Valldaura, Berga) i, en acabar, emigrà a França (Tolosa). Repatriada (1844), dirigí la casa de la Misericòrdia (1849-59).

El bisbe Josep Caixal d’Urgell li confià la direcció de l’hospital d’Urgell i l’animà a una fundació religiosa, que ell mateix aprovà (1860), dedicada a l’ensenyament i a beneficència, l’Institut de la Sagrada Família, que s’estengué ràpidament ja en vida de la fundadora, malgrat les dificultats polítiques del moment.

Isaura i Fargas, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 1824 – 1885)

Mestre fonedor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Aprengué al taller del seu pare, fundat en temps del seu avi.

Als vint anys emprengué una llarga sèrie de viatges per Europa, on estudià els procediments galvànics per argentar i daurar els metalls. El 1866 introduí a Catalunya el bronze dit aluminium, usat per a la confecció de vasos sagrats.

Gran expert en metal·lística, obtingué nombrosos premis internacionals i guanyà un alt prestigi entre els especialistes de tot el món.

Guillén-Garcia i Gómez, Josep Maria de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1885 – 1972)

Enginyer. Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914. Director de “Radiosola” (1923-24), promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona (1923).

Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona (1923).

Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’estat espanyol, els Orphea Films (1932).

Dirigí la “Revista Electrotécnica” de Barcelona (1931-71).

Guerra del Río, Rafael

1 Resposta

(Las Palmas de Gran Canaria, 27 abril 1885 – Madrid, 2 novembre 1955)

Polític republicà. Residí a Barcelona des del 1904, on estudià dret i prestà suport a Lerroux.

Encapçalà els Jóvenes bárbaros i formà part de la redacció de “La Rebeldía”, immediatament abans de la Setmana Tràgica (1909). Després fou un dels advocats defensors dels acusats del Partit Radical.

Fou diputat provincial (1910-15) i diputat a corts en els anys 1931-36. Ministre d’obres públiques entre 1931-34 i el 1935.

Gual i Villalbí, Pere

1 Resposta

(Tarragona, 21 novembre 1885 – Barcelona, 11 gener 1968)

Expert en política econòmica. Es formà a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra).

Fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera (1915). Fins el 1924 col·laborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, com a successor de Guillem Graell.

Políticament es distingí per un tímid regionalisme. Després del 1939 fou ministre sense cartera (1957-65) i president del Consejo de Economía Nacional. Amb tot, no representà cap paper important en el canvi de signe de la política econòmica dels anys 1957-59.

Publicà un Curso de política económica contemporánea (1941-61), La educación comercial de nuestro pueblo (1917), Tratado de derecho mercantil internacional (1940), Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943), etc.

Cal destacar el document testimonial Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922).