Arxiu d'etiquetes: 1885

Domènech i Mansana, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 15 abril 1885 – 7 octubre 1973)

Arquitecte (1910). Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics de Barcelona i arquitecte del ministeri d’instrucció pública.

Entre les seves obres figuren, a Barcelona, l’església de Santa Tereseta, els magatzems El Águila i la Caixa Mútua Popular de Barcelona, també acabà el convent dels carmelitans que el seu pare havia començat el 1910; a Sant Celoni, d’on fou arquitecte municipal, l’Ajuntament i l’Ateneu, i diverses escoles en pobles de la província de Barcelona.

Publicà La casa (1923) i La finca urbana (1928).

Díaz i Sicart, Jacint

Deixa un comentari

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1809 – Sarrià, Barcelona, 1885)

Humanista i sacerdot. Estudià a Cervera.

Ocupà càtedra a Sevilla i Barcelona. En jubilar-se prengué l’hàbit benedictí.

És autor de diversos opuscles erudits, referents sobretot a literatura llatina.

Claramunt i Quer, Josep

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 9 gener 1947)

Actor i director teatral. Germà de Joan.

Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.

Cabot i Montalt, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 abril 1885 – 2 maig 1958)

Advocat i promotor i publicista esportiu. Va ser jugador del Club de Futbol Catalònia, fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club (1905), del F.C. Barcelona i del Club X (1907).

Fundador dels setmanaris “Sports” (1906), “Los deportes” (1908) i “Stadium” (1911).

President de la Federació Catalana de Futbol, el 1915 impulsà l’elaboració del projecte de campionat de lliga. Vicepresident del F.C. Barcelona (1921), emprengué el projecte del camp de les Corts.

Redactà el reglament i estructurà l’actual sistema competitiu de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual fou secretari general el 1926.

Cabanes i Badosa, Cèsar

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 14 febrer 1885 – Terrassa, Vallès Occidental, 14 febrer 1952)

Escultor. Bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa.

Conreà esporàdicament la literatura.

Buyé i Muntané, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1885 – segle XX)

Pintor. Treballà alguns anys amb els escenògrafs Moragas & Alarma. Es dedicà a l’escenografia, per bé que no treballà gaire pel seu compte, malgrat la bona qualitat de les seves realitzacions.

És autor d’obres remarcables com a aquarel·lista.

Beltran i Massés, Frederic-Armand

Deixa un comentari

(Güira de Melana, Cuba, 8 juliol 1885 – Barcelona, 4 octubre 1949)

Pintor. Establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia.

Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l’aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys 1920.

Bartrina i Costa, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 4 novembre 1885 – Madrid, 2 desembre 1930)

Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm.

Introduí a l’estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids.

El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers.

Magrinyà i Solé, Carles

4 Respostes

(Valls, Alt Camp, 15 novembre 1885 – Barcelona, 1959)

Escriptor. Féu estudis eclesiàstics, inacabats, a Tarragona. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona, on s’hi establí per dedicar-se a l’ensenyament. Col·laborà a “La Crònica de Valls” i a “Pàtria”.

Sobresortí com a llatinista. És autor de traduccions: Tibul fou feta en col·laboració amb Joan Mínguez i per a la Fundació Bernat Metge, amb extensa introducció escrita per Magrinyà.

Poeta postsimbolista, publicà Esteles de llum (1920) i El meu hort ha florit (1927).

Balle i Rubinat, Albert de

Deixa un comentari

(Girona, 1837 – Tarragona, 22 juliol 1885)

Arqueòleg. Presidí la Societat Arqueològica de Tarragona. Tenia el títol nobiliari de marquès de Vallgornera.

Cooperà a l’organització d’exposicions arqueològiques a Madrid i a Londres.

Escriví articles de la seva especialitat al diari madrileny “La Época” i a d’altres publicacions.