(Cassà de la Selva, Gironès, 1885 – 1918)
Pedagog. Col·laborà a les revistes de pedagogia.
Escriví unes Impressions d’un viatge (1916), fruit d’una estada professional a Astúries, on fou mestre de minyons al poble de Salas.
(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)
Escriptor i impressor. Fou tipògraf de “L’Avenç” i també llibreter de Granollers.
Col·laborà al periòdic “La Opinió”, que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí “La Gralla”, apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929.
És autor de la novel·la La vida d’en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960).
(Barcelona, 1885 – 1965)
Consignatari de vaixells. Germà de Josep i d’Emili.
President de l’Associació de Consignataris de Barcelona (1928-32 i 1945-60) i vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació (1954-57) i de la Junta d’Obres del Port de Barcelona (1946-47).
Fou el fundador de la Mútua d’Accidents Portuaris.
(Artés, Bages, 10 octubre 1885 – Barcelona, 7 octubre 1943)
Metge. Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908.
Fou professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica el 1914 a Saragossa i, des del 1915, a Barcelona, a la càtedra de patologia mèdica de Martí Vallejo, de la qual s’encarregà a la mort d’aquest (1918). Des del 1926 tingué la càtedra en propietat i exercí el seu mestratge sobre diverses generacions de metges.
Donà una gran importància a l’exploració clínica, confirmada sempre, però, per l’anàlisi anatòmico-patològica. Treballà sobretot en malalties de l’aparell respiratori i del fetge.
Col·laborà en diverses revistes. Fou ponent del VII Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Palma de Mallorca.
(Tortosa, Baix Ebre, 13 desembre 1829 – 27 novembre 1885)
Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tortosa.
Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local “La Voz del Progreso”.
Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867).
(Catalunya, 1871 – 1885)
Període. Nom amb el qual és designat a Catalunya el període que es caracteritzà pel boom del mercat del vi (coincidint amb l’aparició de la fil·loxera a França), l’augment de les inversions a les indústries metal·lúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom i de coure i l’estabilitat política de la Restauració.
La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la fil·loxera a l’Empordà (1879) i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novel·la La febre d’or.
(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 28 març 1885 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 novembre 1976)
Floricultor. Especialitzat en la hibridació de les roses.
El 1923 obtingué la primera medalla a l’Exposició de Bagatelle (París) amb el nou híbrid Margarida Riera, i el 1929 la medalla d’Or en la Internacional celebrada al palau de Pedralbes de Barcelona amb l’anomenada Duquessa de Penyaranda.
La seva excel·lent Mari-Dot obtingué l’exclusiva als EUA, de la qual s’han generat moltes noves formes, com la rosa blanca Ciutat de València.
Altres creacions: Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, President Macià, Perla de Montserrat, etc.
(Barcelona, 15 abril 1885 – 7 octubre 1973)
Arquitecte (1910). Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics de Barcelona i arquitecte del ministeri d’instrucció pública.
Entre les seves obres figuren, a Barcelona, l’església de Santa Tereseta, els magatzems El Águila i la Caixa Mútua Popular de Barcelona, també acabà el convent dels carmelitans que el seu pare havia començat el 1910; a Sant Celoni, d’on fou arquitecte municipal, l’Ajuntament i l’Ateneu, i diverses escoles en pobles de la província de Barcelona.
Publicà La casa (1923) i La finca urbana (1928).
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1809 – Sarrià, Barcelona, 1885)
Humanista i sacerdot. Estudià a Cervera.
Ocupà càtedra a Sevilla i Barcelona. En jubilar-se prengué l’hàbit benedictí.
És autor de diversos opuscles erudits, referents sobretot a literatura llatina.
(Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 9 gener 1947)
Actor i director teatral. Germà de Joan.
Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.
Dades dels Països Catalans 