(Barcelona, vers 1830 – Manila ?, Filipines, 1884)
Gravador i medallista. Era fill de Domènec Estruch i Jordan i possiblement germà de Joan.
Deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fàbrica del Timbre de Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila.
(Mataró, Maresme, 14 octubre 1884 – Barcelona, 17 gener 1958)
Pintor i gravador. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i després a l’Académie Julian de París (1903).
Viatjà per França, Bèlgica i Itàlia i, en retornar, exercí com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i fou nomenat director del museu d’aquesta ciutat.
Des de l’any 1906, en què celebrà la primera exhibició a Barcelona, exposà amb freqüència en aquesta ciutat i també a Mataró i a altres ciutats espanyoles. Col·lectivament ho féu també per Europa i Amèrica.
Va tractar especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió turmentada.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 4 juliol 1955)
Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres.
Entre la seva obra, sovint premiada, n’excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929.
Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949).
(la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 9 octubre 1884)
Sacerdot. A Lleida fundà l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana.
Publicà un Repertorio de planes de sermones i un Breviario Mariano.
(Barcelona, 21 juny 1884 – 11 febrer 1929)
Local d’espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya.
Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del segle XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.
(Sevilla, Andalusia, 9 març 1820 – Barcelona, 8 març 1884)
Escriptor i periodista. Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins al 1875.
Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor (La estafeta de Urganda, 1861; La verdad sobre el Quijote, 1865; La génesis del Quijote, 1883).
Publicà poesies en castellà i en anglès (Leyenda del corazón, 1882).
(Barcelona, 1839 – 5 maig 1916)
Enginyer industrial i polític. Germà de Gaietà.
El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort.
Fou diputat a Corts, president de l’Associació d’Enginyers Industrials i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni.
Fou el pare de Josep Maria Cornet i Enrich (Barcelona, 1884 – 1937) Industrial. Igual que el seu pare, també fou director de La Maquinista (1916-17 i 1933-36).
(Berga, Berguedà, 16 gener 1832 – 23 juliol 1884)
Filòsof. Fou catedràtic de llatí i de teologia al seminari de Solsona.
Publicà Demostración de la armonía entre la Religión y la Ciencia (1880) i Introducción a la filosofía, o sea doctrina sobre la dirección al ideal de la Ciencia (1883).
(Barcelona, 1884 – 1959)
Arqueòleg i geòleg. Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, col·laborà en la secció històrico-arqueològica de l’IEC, base del futur Museu Arqueològic de Barcelona, del qual fou el veritable organitzador.
Les Balears foren el seu principal camp de recerca, si bé una gran part dels seus treballs han restat inèdits.
Entre els que foren publicats cal esmentar: L’edat del bronze a Mallorca (1915-20), Coves romanes d’enterrament a Mallorca (1920), Els bronzes de la cultura dels talaiots (1925), Prehistòria de Montserrat (1925), Les terres cuites cartagineses d’Eivissa (1937) i Excavaciones en necrópolis romanas de Ibiza y Formentera (1942).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 14 març 1884 – Barcelona, 11 desembre 1976)
Químic i publicista. Germà d’Agustí “Gaziel”. Es doctorà en farmàcia el 1906 i es llicencià en dret.
Fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú (1916-28) i de Terrassa (1928-40) i en fou separat el 1940. Un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona (1910).
Introduí la radiodifusió a Catalunya; el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya, i director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana (EAJ 13).
És autor de Química general aplicada a la industria… (1930), sovint reeditada, Las maravillas del cosmos (1950) i Iniciación de la observación astronómica visual y geográfica (1968), a més de nombroses traduccions d’obres científiques franceses i alemanyes.
Dades dels Països Catalans 