(Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, desembre 1945)
Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de “La Vanguardia”.
Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres.
(Barcelona, 11 novembre 1884 – 3 desembre 1965)
Periodista esportiu. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”, amb el pseudònim Passavolant, i de “D’Ací i d’Allà”.
Fou l’iniciador dels esports d’hivern i un dels promotors del xalet de la Molina, dels minyons de muntanya i de l’Aeroclub de Catalunya.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
(Reus, Baix Camp, 13 febrer 1811 – Barcelona, 29 agost 1884)
Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l’una damunt de l’altra.
Provà l’invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l’explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa “Lister & Co” de Bradford.
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.
(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)
Polític soviètic. L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.
Tornà a l’URSS el 1938, on hi morí.
(Maó, Menorca, 5 juny 1818 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 juny 1884)
Científic. A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica.
Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval: publicà Curso metódico de arquitectura naval (1856).
A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’Escola de Nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar.
Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval.
(Mataró, Maresme, 1818 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Professà l’any 1834 i anà a Roma l’any següent, on fou ordenat sacerdot (1842).
Exercí durant un quant temps el ministeri parroquial a Catalunya i el 1861 anà a Guatemala, on fou comissari general, i en ésser-ne expulsat (1872) tornà a la Península, després d’una estada curta a Perpinyà.
En els seus darrers anys tingué cura de les Filipenques, fundades pel seu germà Marc Castanyer a Mataró.
(Girona, 13 novembre 1807 – Madrid, 25 març 1884)
Militar. Lluità en els rengles liberals a la primera guerra carlina i ascendí a tinent coronel (1839). Va haver d’emigrar a França a conseqüència dels esdeveniments de Barcelona (1841).
El 1863 fou ministre de Marina i, després d’haver estat senador per Lleida, fou nomenat senador vitalici (1861).
(Vic, Osona, 15 maig 1850 – Cottabato, Mindanao, Filipines, 5 abril 1884)
Botànic i metge. Germà de Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Josep.
Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar.
L’any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l’arxipèlag com havia fet abans a les Canàries.
Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a “La Garba Muntanyenca”.
A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.
Dades dels Països Catalans 