Arxiu d'etiquetes: 1884

Gay i Tibau, Maria

1 Resposta

(Llagostera, Gironès, 24 octubre 1813 – Girona, 10 març 1884)

Religiosa. Es 1850 es traslladà a Girona i serví al Dr. Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Catalina.

El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals. El 1880 la congregació inaugurà el noviciat i els anys següents fundà noves comunitats en diverses poblacions catalanes (la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Blanes).

El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació, i l’aprovació definitiva del Vaticà tingué lloc al juny de 1936.

L’any 1998 es clogué l’etapa diocesana del seu procés de beatificació.

Actualment, les congregacions de les religioses de Sant Josep de Girona són presents a l’estat espanyol, França, Itàlia i en diversos països d’Amèrica i de l’Àfrica central.

Forès i Roquer, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1812 ? – 1884)

Torner. Probablement fill de Pelegrí Forès i Madaula. Executà notables treballs de torneria.

Escriví diversos estudis de l’especialitat per a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual pertanyia.

Folch i Torres, Ignasi

10 Respostes

(Barcelona, 30 juliol 1884 – 11 novembre 1927)

Escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa i germà de Manuel, Lluís, Josep Maria i Joaquim.

Un dels fundadors de les revistes “Futurisme” i “Actualitats” i de l’Associació d’Amics de la Música. Fou director de “D’Ací i d’Allà” (1919-24).

Publicà diverses novel·les, d’un valor desigual, entre les quals, Els adéus, Ídol vivent (sd), Vides humils i Les dues germanes (1923), i algunes comèdies, com Mal d’amor, Per damunt les boires, etc.

Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Companyia del

Deixa un comentari

(Catalunya, 1867 – 1884)

Societat. Creada en fusionar-se les tres petites empreses que es constituïren per a construir la línia de Lleida a Reus i Tarragona.

Hom inaugurà el tros de Reus a Tarragona el 1856, el de Reus a Montblanc el 1863 i el de Montblanc a Lleida el 1879.

Fou absorbida el 1884 per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

Ferrer i Pino, Agustí

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 14 juliol 1884 – 2 gener 1960)

Pintor. Format a Barcelona (Llotja), Madrid i París. Estudià de prop les obres clàssiques dels museus del Prado i del Louvre.

Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, Lió i Orà, totes d’un colorit molt vistós i dins d’una línia efectista.

Ferrer i de Manresa, Melcior de

2 Respostes

(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)

Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.

Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.

Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.

Fages i de Romà, Narcís

6 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1813 – 21 desembre 1884)

Jurisconsult i agrònom. Germanastre de Marià Fages i de Sabater. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa.

Fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), la primera del seu gènere a l’estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l’avanç agrícola.

Publicà les revistes agrícoles “El Bien del País” (1845-49) i “La Granja” (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat.

El seu fill fou Carles Fages i de Perramon.

Estruch, Albert

3 Respostes

(Barcelona, vers 1830 – Manila ?, Filipines, 1884)

Gravador i medallista. Era fill de Domènec Estruch i Jordan i possiblement germà de Joan.

Deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fàbrica del Timbre de Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila.

Estrany i Ros, Rafael

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 14 octubre 1884 – Barcelona, 17 gener 1958)

Pintor i gravador. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i després a l’Académie Julian de París (1903).

Viatjà per França, Bèlgica i Itàlia i, en retornar, exercí com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i fou nomenat director del museu d’aquesta ciutat.

Des de l’any 1906, en què celebrà la primera exhibició a Barcelona, exposà amb freqüència en aquesta ciutat i també a Mataró i a altres ciutats espanyoles. Col·lectivament ho féu també per Europa i Amèrica.

Va tractar especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió turmentada.

Esteve i Botey, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 4 juliol 1955)

Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres.

Entre la seva obra, sovint premiada, n’excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929.

Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949).