(Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 19 agost 1884 – Barcelona, 6 novembre 1918)
Músic. Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell.
Escriví operetes, com Lady Flirt, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques.
Arxiu d'etiquetes: 1884
Marinel·lo i Samuntà, Baldomer
(Barcelona, 1884 – 1953)
Actor i director teatral. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Manuel.
Inicialment actuà en sarsueles i comèdies. Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner (1903-06), al Teatre Principal; l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants.
S’especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals.
Manyà i Alcoverro, Joan Baptista
(Gandesa, Terra Alta, 30 octubre 1884 – Tortosa, Baix Ebre, 22 desembre 1976)
Teòleg i escriptor. Format a Tortosa i Roma, exercí de professor a Tortosa i a Castelló, canonge des del 1918.
Les seves obres, molt nombroses, abasten la filosofia, la teologia i la història local; destaca l’obra, en cinc volums, Theologumena (1946-57).
Es mostrà sempre un acèrrim defensor de la catalanitat.
Lluelles i Carreter, Nicolau Enric
(Barcelona, 4 octubre 1884 – Tolosa, Llenguadoc, 1943)
Autor teatral i comediògraf. Actuà amb les companyies de Margarida Xirgu i d’Enric Guitart.
Escriví moltes obres de teatre, de caire costumista: Soltera, casada i viuda (1909), La festa del carrer (1918), La vida no és nostra (1925), Tres milions busquen hereu (1932), Les indecises (1934), etc.
També escriví la novel·la L’ombra de Maria Clara (1924).
Lliçà de Munt, Pere de
(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 1832 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Visqué a Guatemala, El Salvador i Panamà.
És autor d’un Catecismo en lengua de los saseandones, indígenas de Durri y Panamá, obra de la qual es feren dues edicions.
Pocs dies abans de morir havia estat nomenat comissari general de l’orde per a la província d’Espanya.
Lambert i Caminal, Joan Baptista
2 Respostes
(Barcelona, 20 juliol 1884 – 4 maig 1945)
Músic. Deixeble d’Enric Morera.
Fou organista del Palau Nacional de Barcelona a partir de 1929 i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1940-45).
És autor d’obres religioses, simfòniques, corals, de cançons i de peces per a orgue.
De la seva producció escènica destaca la sarsuela Por una mujer.
Ilustració Catalana -editorial-
(Barcelona, 1884 – 1935)
Editorial. Fundada com a plataforma de la revista “La Ilustració Catalana”, de Francesc Matheu. Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent. Hi col·laborà sempre Josep Alemany i Borràs.
Publicà més de cinc-cents cinquanta títols, més de la meitat dels quals formen la “Lectura Popular”.
Fou una aportació molt notable de divulgació d’autors, sobretot vuitcentistes, d’alguns dels quals –Joan Alcover, Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, etc- publicà les obres completes. Les obres més populars i venudes foren les de Jacint Verdaguer, en trenta volums.
Güell i Renté, Josep
(l’Havana, Cuba, 10 setembre 1818 – Madrid, 19 desembre 1884)
Polític i folklorista. Fill d’un emigrant català.
Passà a Barcelona el 1835, es doctorà en lleis (1838) i deu anys més tard es casà amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís. Partidari d’Espartero i d’O’Donnell, fou desterrat a França, juntament amb Castelar i Prim.
Després de la revolució del 1868 intervingué en la vida política del país i, ja en plena restauració monàrquica, fou elegit senador per la Universitat de l’Havana (1878).
Autor, entre altres obres, de Leyendas americanas (1856) i Leyendas de Montserrat (1866).
Giró i Aranols, Andreu
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1 desembre 1812 – Barcelona, 10 agost 1884)
Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal.
Giralt i Casadesús, Ricard
(Barcelona, 15 desembre 1884 – 28 abril 1970)
Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d’unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou.
Participà en els Congressos d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català.
D’ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdues a Girona).
Féu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic (1932-49).
Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 