Arxiu d'etiquetes: 1874

Diputació General de Catalunya -1874/75-

Deixa un comentari

(Catalunya, 26 juliol 1874 – agost 1875)

Organisme polític consultiu. Creat pel pretendent carlí Carles VII.

Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre de 1874 i dissolta quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí.

La presidí Rafael Tristany, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls.

Publicà un “Boletín Oficial del Principado de Cataluña”.

El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans.

Dalmau i Gratacòs, Frederic

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 11 desembre 1874 – Girona, 30 juliol 1926)

Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya.

Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona (1912).

Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc.

Cots i Trias, Antoni

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 26 octubre 1935)

Pedagog. Organitzà l’Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes als Països Catalans.

Fundador (1918) de l’editorial Cultural, dedicada a la publicació d’obres de text.

Corrons, Ignasi

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874)

Monjo de Montserrat des del 1826.

Durant l’exclaustració es refugià a Montecassino (1836-41). Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols (1841), on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat.

És autor d’un poema titulat Joan Garí, l’ermità de Montserrat (Manresa 1868).

Corominas -industrials-

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)

Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.

Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.

El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).

El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.

Comas i Llaberia, Cèsar

1 Resposta

(Barcelona, 11 octubre 1874 – 21 abril 1956)

Metge. El 1896 féu la primera radiografia a Barcelona i el 1910 fou nomenat secretari general del Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdiques de Barcelona.

És autor, entre d’altres, de les obres, Los rayos X en cirugía (1899), La Röntgenoterapia y la Röntgenopatología (1906) i Revista general de Röntgenología (1903-10).

Circumstàncies, Les

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 desembre 1874 – 13 desembre 1936)

Diari. Portaveu d’Acció Catalana.

Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de “Las Circunstancias”, fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que el 21 de març de 1930 catalanitzà el seu nom i publicà la majoria dels seus textos en català .

Cazador i López, Manuel

Deixa un comentari

(Torrent de Cinca, Baix Cinca, 29 gener 1874 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 17 febrer 1956)

Sacerdot i investigador. Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona.

Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Col·legi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta.

Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura.

Castelló, foc de -1874-

2 Respostes

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, nit 3 novembre 1874)

Acció militar de la Tercera Guerra Carlina que tingué lloc prop del poble, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya que defensava la població.

L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals. Savalls fou felicitat pel bisbe Josep Caixal i pel pretendent Carles VII i féu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.

Castellfollit de la Roca, batalla de -1874-

Deixa un comentari

(Castellfollit de la Roca, Garrotxa, 14 març 1874)

Enfrontament de la Tercera Guerra Carlina entre les forces carlines de Francesc Savalls i les republicanes de Ramon de Nouvilas, que foren derrotades.