(Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 26 octubre 1935)
Pedagog. Organitzà l’Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes als Països Catalans.
Fundador (1918) de l’editorial Cultural, dedicada a la publicació d’obres de text.
(Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874)
Monjo de Montserrat des del 1826.
Durant l’exclaustració es refugià a Montecassino (1836-41). Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols (1841), on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat.
És autor d’un poema titulat Joan Garí, l’ermità de Montserrat (Manresa 1868).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)
Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.
Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.
El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).
El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.
(Barcelona, 11 octubre 1874 – 21 abril 1956)
Metge. El 1896 féu la primera radiografia a Barcelona i el 1910 fou nomenat secretari general del Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdiques de Barcelona.
És autor, entre d’altres, de les obres, Los rayos X en cirugía (1899), La Röntgenoterapia y la Röntgenopatología (1906) i Revista general de Röntgenología (1903-10).
(Reus, Baix Camp, 15 desembre 1874 – 13 desembre 1936)
Diari. Portaveu d’Acció Catalana.
Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de “Las Circunstancias”, fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que el 21 de març de 1930 catalanitzà el seu nom i publicà la majoria dels seus textos en català .
(Torrent de Cinca, Baix Cinca, 29 gener 1874 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 17 febrer 1956)
Sacerdot i investigador. Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona.
Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Col·legi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta.
Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, nit 3 novembre 1874)
Acció militar de la Tercera Guerra Carlina que tingué lloc prop del poble, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya que defensava la població.
L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals. Savalls fou felicitat pel bisbe Josep Caixal i pel pretendent Carles VII i féu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.
(Castellfollit de la Roca, Garrotxa, 14 març 1874)
Enfrontament de la Tercera Guerra Carlina entre les forces carlines de Francesc Savalls i les republicanes de Ramon de Nouvilas, que foren derrotades.
(Igualada, Anoia, 29 desembre 1874 – Barcelona, 11 abril 1942)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba.
Fou pensionat a París on visqué amb Salvador Alarma (1892-95). Com a il·lustrador (revista “Album Salón”, 1898-1904) es féu ressó de l’estil modernista d’A. Mucha.
Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excel·lí.
Com a pintor conreà un realisme anecdòtic que sovint cau en el pompiérisme.
(Barcelona, 5 desembre 1874 – 18 gener 1949)
Moblista i decorador. Aprengué a l’Escola de Llotja amb Guitart i Lostalo. Va dedicar-se a la construcció de mobles artístics i a la decoració en general.
Organitzador de l’Exposició del Moble l’any 1929, fou president del Col·legi d’Artífexs i Ebenistes i del Foment de les Arts Decoratives (1918-21).
Dades dels Països Catalans 