(Barcelona, 1874 – 1957)
Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista.
Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista.
Estigué associat als seus parents Hoyos.
(Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)
Institució, creada per Josep Baralt i Torres i la Confraria de Sant Elm.
El ministre principal de la província marítima de Mataró (càrrec equivalent a l’actual de comandant de Marina) concedí, el 7 de març de 1779, el permís per instal·lar l’escola. L’ensenyament començà el 7 d’abril d’aquell mateix any en el domicili de Josep Baralt.
Pocs anys després es construí un edifici en un solar situat al sud del Montcalvari, en el lloc conegut encara avui dia com l’Estudi dels Pilots.
L’Escola fou clausurada per primer cop el 1850, però a partir del 1869 funcionà novament sota la direcció de Joan Monjo i Pons, fins que fou clausurada definitivament.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 febrer 1874 – Barcelona, 4 maig 1957)
Escultor, decorador i comediògraf.
Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d’aquest moviment artístic. Deixeble de Josep Campeny.
També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949).
(Barcelona, 1819 – Mònaco, 1874)
Escriptor i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Cervera i de Bolonya.
Professà com a monjo de Montserrat i fou nomenat vicari general i administrador apostòlic de diòcesis estrangeres.
Traduí diversos tractats sobre el protestanisme i la Preparació per a tenir una bona mort (1859), de sant Alfons Maria de Liguori.
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 21 desembre 1874 – Madrid, 20 desembre 1929)
Crític i historiador d’art. Fou catedràtic de teoria i història de l’art a l’Escola de Belles Arts de València (1898) i a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid (1903).
El 1913 fou nomenat director del Museu Nacional d’Arts Industrials i Decoratives. També fou membre de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Li fou confiat el catàleg artístico-monumental de la província de Tarragona.
Col·laborà com a crític d’art en els períodics “Abc” i “El Liberal” i en les revistes “Forma” i “Vell i Nou”. Dirigí la “Biblioteca de Arte español” i la publicació “Las obras maestras de Arquitectura y de la decoración en España”, i és autor de Sorolla, su vida y su arte (1910) i El nacionalismo en arte (1928).
(Catalunya, 26 juliol 1874 – agost 1875)
Organisme polític consultiu. Creat pel pretendent carlí Carles VII.
Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre de 1874 i dissolta quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí.
La presidí Rafael Tristany, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls.
Publicà un “Boletín Oficial del Principado de Cataluña”.
El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 11 desembre 1874 – Girona, 30 juliol 1926)
Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya.
Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona (1912).
Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc.
(Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 26 octubre 1935)
Pedagog. Organitzà l’Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes als Països Catalans.
Fundador (1918) de l’editorial Cultural, dedicada a la publicació d’obres de text.
(Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874)
Monjo de Montserrat des del 1826.
Durant l’exclaustració es refugià a Montecassino (1836-41). Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols (1841), on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat.
És autor d’un poema titulat Joan Garí, l’ermità de Montserrat (Manresa 1868).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)
Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.
Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.
El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).
El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.
Dades dels Països Catalans 