(Girona, 1827 – 1874)
Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.
Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.
Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.
(Barcelona, 1874 – 1936)
Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).
Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).
(Santiago de Xile, Xile, 1810 – Barcelona, 1 gener 1874)
Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor.
Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona.
(Nova York, EUA, novembre 1874 – maig 1881)
Revista mensual il·lustrada, en llengua catalana, d’una gran qualitat de presentació i contingut, la millor de les que llavors sortien en aquesta llengua. Editada per l’escriptor Artur Cuyàs i el dibuixant Felip Cusachs.
Subtitulada Revista catalana de novas i gresca, en sortiren 73 números.
Hi col·laboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l’època, i publicà làmines amb reproduccions de quadres cèlebres de pintors catalans.
(Barcelona, 1874 – 5 setembre 1954)
Figura destacada de la vida social i cultural barcelonina. Filla del metge Pau Llorach i Malet -creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona)-, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat (Segarra).
Presidí el Conferentia Club (1929), el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus. Fou membre de l’Associació Wagneriana.
Col·laborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila.
(Comillas, Cantàbria, 24 juny 1874 – Cala d’Or, Mallorca, 17 març 1958)
Polític. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Segon comte de Güell, tercer marquès de Comillas i comte de San Pedro de Ruiseñada.
Llicenciat en dret, lluità en la guerra del Marroc (1912) i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1928), alcalde de Barcelona (1930-31) i president de la Companyia Transatlàntica.
La Lliga Regionalista el presentà com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 1932. Durant la guerra civil es negà a passar a la zona nacionalista i restà a l’exili fins que accedí a retirar-se a Mallorca, on morí.
Creà, en cèdula testamentària, la Fundació Güell per a la protecció d’artistes.
Entre les seves obres destaquen Ensayo sociológico sobre el código de la edad media (1901), Notes pedagògiques i projecte d’una escola moral de comerç (1903), Escultura policroma religiosa española (Una colección) (1925), Elogi de la cultura catalana (1935) i Journal d’un expatrié catalan, 1935-1945 (1946).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)
Mecànic. Pare d’Antoni Genescà i Coromines.
Fou el primer encarregat de la Maquinista Terrestre i Marítima. Conduí la màquina de tren al viatge inaugural de la línia Barcelona-Mataró (1848), la primera de l’estat.
Morí assassinat per un obrer dels seus tallers, per qüestions laborals.
(Barcelona, 1874 – 1944)
Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí.
Escriví a “El Diluvio”, traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles (Política, 1930).
(Barcelona, 25 agost 1874 – 1 maig 1958)
Cooperativista. Col·laborador de Salas i Anton, fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya el 1899, dins la qual tingué diversos càrrecs burocràtics i d’organització.
Primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya (1920-23). Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes (1914) i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges (1919).
El 1909 participà en la constitució de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del qual fou president (1928-32). Fou, també, regidor de l’ajuntament de Barcelona en els anys 1917-20, després d’haver-se afiliat al Partit Radical.
A “Acción Cooperatista” publicà una cartilla cooperatista, que assolí una gran difusió, i una visió històrica del moviment cooperatiu a Catalunya del 1898 al 1923 sota el títol de La cooperación catalana (1927).
(Rupit, Osona, 20 febrer 1874 – Tarija, Bolívia, 16 agost 1947)
Missioner claretià. Anà al Perú, Xile i Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija. El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija.
Defensà els drets territorials de Bolívia durant la Guerra del Chaco amb el Paraguai (1932-38).
Dades dels Països Catalans 