(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1950)
Arquitecte. A Vilafranca, on era arquitecte municipal (1904-10), féu l’altar major (1902) de l’església de la Trinitat i la façana (1912) de la casa de la vila.
A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni (1912).
En un estil goticista construí el casal de Catalunya (1928) del Centre Català de Buenos Aires.
(Barcelona, 1870 – 4 agost 1951)
Escriptor i periodista. Exercí d’advocat criminalista i col·laborà a la premsa barcelonina (“El Liberal”, “El Diluvio”), sovint amb el pseudònim Fermín.
Després de 1939 publicà llibres de records: Barcelona de antaño (1944), La criminalidad en Barcelona (1885-1908) (1945), Los viejos cafés de Barcelona (1946), José Anselmo Clavé y su tiempo (sd).
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 – Barcelona, 1 abril 1946)
Periodista. Milità en el partit conservador, i fou redactor del diari “La Dinastía”.
El 1906 ingressà al “Diario de Barcelona” el qual va dirigir del 1923 al 1946. Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona (1934).
És autor de Balmes, periodista (1928).
(Barcelona, 14 juliol 1813 – 20 setembre 1870)
Matemàtic. Germà de Joaquim. Professor de cosmografia i pilotejament (1851) i director (1861) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.
És autor, amb Ezequiel Calvet, de les Tablas de Logaritmos Españoles (1847) i una Colección de tablas para varios usos. Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo.
(Valls, Alt Camp, 1870 – Tarragona, 3 febrer 1936)
Sacerdot i historiador. Fou director del Museu Diocesà de Tarragona (1902-36). Col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “Catalunya”.
És autor de: Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona (1903), El cartoral major de Poblet (1931), i edità la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori (1931).
Començà una edició monumental de la Crònica de Jaume I.
(Barcelona, 31 març 1870 – 13 juny 1925)
Botànic. Jesuïta. Fill d’una família de la noblesa catalana.
Excel·lí en l’estudi de la botànica; recorregué el territori català i en catalogà la flora; descobrí exemplars únics. Col·laborà activament en la Institució Catalana d’Història Natural i fou un dels defensors de l’Escola d’Estiu.
Publicà Contribució a l’estudi de les falgueres a Catalunya (1915), Resum de botànica (1918) i Flora vascular del Principado de Andorra (1919).
Antoni Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941) Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.
Josep Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952) Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.
Manuel Aymemí i Ferrer (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927) Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.
(Barcelona, 26 juliol 1870 – 1939)
Comediògraf, poeta i periodista humorístic. Tipògraf d’ofici, col·laborà en diversos periòdics satírics i assolí una gran anomenada popular.
Dels seus llibres sobresurten les Humorístiques -vers i prosa- i les comèdies L’última pallissa i Quina dona tinc!.
(Barcelona, 1870 – 1934)
Pintor i escenògraf. Fou deixeble de Llotja i de Lluís Graner.
Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits. Separat de Batlle el 1931, tornà al cavaller.
El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves.
(Barcelona, 18 novembre 1870 – 26 març 1941)
Decorador i escenògraf. Col·laborà amb Miquel Moragas.
Féu els decorats per a diverses obres de Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Adrià Gual, i per a les òperes (especialment wagnerianes) representades al Liceu de Barcelona.
Es dedicà també a la decoració de locals i interiors (cafè La Luna, Teatre Poliorama, sala de ball La Paloma, etc.).
Dades dels Països Catalans 