Arxiu d'etiquetes: 1870

Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona

7 Respostes

(Barcelona, 23 febrer 1869 – 14 febrer 1870)

Organisme. Succeí a l’anterior Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona. Reuní la major part de les associacions obreres de la ciutat -el setembre de 1869 tenia 34 societats i uns set mil afiliats-.

Envià Farga i Pellicer, que n’era el secretari, i Gaspar Sentiñón al congrés de Basilea de l’AIT (setembre 1869).

Posteriorment s’adherí a la Primera Internacional (febrer 1970) i fou l’organitzadora del I Congrés Obrer Espanyol (juny 1870) que creà la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Castillejos, marquesat de Los

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX -)

Títol, atorgat amb la grandesa d’Espanya el 1860 al general Joan Prim i Prats.

Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d’aquest, Joan Josep Prim i d’Agüero.

Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim.

Castelucho i Diana, Claudi

2 Respostes

(Barcelona, 5 juliol 1870 – París, França, 31 octubre 1927)

Pintor. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell i germà d’Emili.

Amic de Ramon Casas i de Isidre Nonell, estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d’Antoni Caba, i a París, a l’Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l’Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l’avantguarda artística parisenca.

Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. Exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes.

Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral.

Casanovas i Cantarell, Andreu

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 3 març 1803 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 13 juny 1870)

Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques.

Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet.

És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell (1870), també inèdita.

Camprodon i Lafont, Francesc

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 4 març 1816 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1870)

Autor dramàtic.

D’idees liberals, va escriure drames romàntics, sarsueles i poemes en castellà, però la seva obra més apreciada avui són els quadres de costums escrits més tard en català La teta gallinaire (1865) i La tornada d’en Titó (1867).

Campllonch i Parés, Eugeni

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1950)

Arquitecte. A Vilafranca, on era arquitecte municipal (1904-10), féu l’altar major (1902) de l’església de la Trinitat i la façana (1912) de la casa de la vila.

A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni (1912).

En un estil goticista construí el casal de Catalunya (1928) del Centre Català de Buenos Aires.

Caballé i Clos, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – 4 agost 1951)

Escriptor i periodista. Exercí d’advocat criminalista i col·laborà a la premsa barcelonina (“El Liberal”, “El Diluvio”), sovint amb el pseudònim Fermín.

Després de 1939 publicà llibres de records: Barcelona de antaño (1944), La criminalidad en Barcelona (1885-1908) (1945), Los viejos cafés de Barcelona (1946), José Anselmo Clavé y su tiempo (sd).

Burgada i Julià, Joan

Deixa un comentari

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 – Barcelona, 1 abril 1946)

Periodista. Milità en el partit conservador, i fou redactor del diari “La Dinastía”.

El 1906 ingressà al “Diario de Barcelona” el qual va dirigir del 1923 al 1946. Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona (1934).

És autor de Balmes, periodista (1928).

Bonet i Vinyals, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 14 juliol 1813 – 20 setembre 1870)

Matemàtic. Germà de Joaquim. Professor de cosmografia i pilotejament (1851) i director (1861) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

És autor, amb Ezequiel Calvet, de les Tablas de Logaritmos Españoles (1847) i una Colección de tablas para varios usos. Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo.

Bofarull i Cendra, Jaume

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1870 – Tarragona, 3 febrer 1936)

Sacerdot i historiador. Fou director del Museu Diocesà de Tarragona (1902-36). Col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “Catalunya”.

És autor de: Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona (1903), El cartoral major de Poblet (1931), i edità la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori (1931).

Començà una edició monumental de la Crònica de Jaume I.