Arxiu d'etiquetes: 1870

Rubió i Bellver, Joan

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 24 abril 1870 – Barcelona, 30 novembre 1952)

Arquitecte i polític. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i va ésser deixeble d’Antoni Gaudí, amb qui col·laborà i de qui adoptà certs traçats funiculars d’estabilitat.

Són obres seves la casa El Frare Blanc de l’avinguda del Tibidabo, la casa Golferichs de la Gran Via, a Barcelona, i el pont neogòtic que uneix els edificis del Palau de la Generalitat per sobre el carrer del Bisbe.

Militant de la Lliga Regionalista, col·laborà amb Prat de la Riba a la Mancomunitat i fou regidor per Barcelona. Presidi el Cercle Artístic de Sant Lluc en dues etapes: 1904-06 i 1912-14.

Madoz Ibáñez, Pascual

(Pamplona, Navarra, 17 maig 1806 – Gènova, Itàlia, 13 desembre 1870)

Polític i advocat. Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans. Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell.

Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos. El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona: afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes col·lectius del bienni.

És considerat un dels capdavanters de l’estadística a Espanya. És autor del famós Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-50).

Llosas i Badia, Pere

(Olot, Garrotxa, 12 maig 1870 – 28 novembre 1955)

Polític carlí. Fou regidor d’Olot, diputat provincial i governador civil de les Illes Balears.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la diputació de Girona, conseller de cultura de la Mancomunitat de Catalunya (1924), i governador civil de la Corunya i de les Balears.

És autor de Veritable concepte de la democràcia cristiana (1902).

Lacambra i Pont, Francesc

3 Respostes

(Catalunya, 1790 – 1870)

Mestre ferrer i fonedor. Fill de Francesc Lacambra i Terradelles.

Continua la foneria de campanes i canons del seu pare.

Creà la farga d’aram coneguda per la Farga d’Ordeig, i posteriorment per Colònia Lacambra.

Jove Catalunya, La

24 Respostes

(Barcelona, 1870 – 1875)

Entitat política de marcat caràcter catalanista radical, precedent d’Unió Catalanista.

En formaren part Àngel Guimerà, A. Aulèstia i Pijoan, F. Matheu i Fornells, J. Roca i Roca, entre d’altres.

Jordà i Lafont, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1870 – 3 març 1936)

Escriptor, periodista, crític d’art i marxant. Participà a la tertúlia dels Quatre Gats i visqué amb Santiago Rusiñol i amb Ramon Casas a París.

Obert als corrents europeus, traduí Ibsen i Hauptmann i escriví per al Teatre Líric Català les sarsueles Cors joves i La nit de Nadal.

Publicà Ramon Casas (1931) i col·laborà, sovint amb bones crítiques d’art, a “Luz”, “Catalonia”, “Pèl & Ploma”, “Joventut”, etc.

Gras i Esteva, Rafael

Deixa un comentari

(Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)

Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona.

Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l’any 1905).

Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).

Gramalla, La

5 Respostes

(Barcelona, 14 maig 1870 – 10 setembre 1870)

Setmanari en català, que sortí com a òrgan de l’entitat Jove Catalunya.

Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat.

Fou dirigida per Francesc P. Briz i Francesc Matheu, i hi col·laboraren, entre altres, Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà.

Gols i Veciana, Josep

2 Respostes

(els Pallaresos, Tarragonès, 13 juliol 1870 – la Canonja, Tarragonès, 10 juny 1938)

Director i compositor. Fundà i dirigí l’Orfeó Tarragoní i l’Orfeó Canongí.

Compongué obres amb elements populars, i música escènica per a Somni de reis (1909). Entre la seva producció religiosa destaca una missa de difunts.

Fou el pare de Joan i Xavier Gols i Soler.

Forn i Roget, Joaquim

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)

Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor.

Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d’assistent per a Espanya i la recent creada província d’Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral.

Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d’Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma.

Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d’altres, inèdits.