Arxiu d'etiquetes: 1870

González i Puig, Concordi

(Barcelona, 1832 – 1896)

Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.

Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:

  • Pilar González i Pellicer  (Barcelona, 1870 – 1951)  Forjadora i repussadora. Col·laborà amb el seu pare. Presentà treballs remarcables en algunes exposicions.
  • Dolors González i Pellicer  (Barcelona, 1874 – 1952)  Forjadora. Col·laborà amb el seu pare. Exposà obres pròpies molt estimables.
  • Josep González i Pellicer  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant. Les seves obres foren premiades en diverses exposicions de concurs.

Gomis i Galtés, Jaume

(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)

Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.

Federació Regional Espanyola de l’AIT

(Barcelona, juny 1870 – segle XIX)

Organització sindical obrera, integrada a l’Associació Internacional de Treballadors. Sorgida del I Congrés Obrer Espanyol celebrat a Barcelona.

Els seus principals organitzadors foren els grups internacionalistes de Madrid i Barcelona, creats arran de la visita que féu Fanelli el 1868-69.

Cirici i Ventalló, Domènec

(Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 9 desembre 1918)

Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a “El Correo Catalán” i “El Correo Español”, del qual fou redactor en cap.

Publicà La República en 191… (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd).

Casadesús -músics-

(França, segle XIX – segle XX)

Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).

Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.

Calandín i Calandín, Emili

(València, 1870 – Barcelona, 1919)

Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènec (1901).

Establert a Barcelona, fou professor de l’Escola de Llotja.

Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.

Bosch-Labrús i Blat, Lluís

(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)

Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.

Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).

El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.

Bonet i Savé, Ramon

(Reus, Baix Camp, 1870 – Barcelona, 1953)

Escultor. Col·laborà amb Gaudí a l’ornamentació de la Sagrada Família. Són remarcables les seves figures d’àngels músics a la façana del Naixement.

Visqué a París, on treballà a l’obrador de Rodin, i posteriorment s’establí als EUA.

Arnau i Palomar, Lluís

(Barcelona, 4 maig 1870 – 16 febrer 1899)

Compositor i pianista. Deixeble d’Anselm Barba, d’Isaac Albéniz, de Joan Baptista Pujol i de Felip Pedrell.

Escriví peces per a piano (Masurques (1885), Serenade, Idilio, Barcarola, Canto árabe) i per a cant i piano (Sospir d’amor, Perdutta, Golondrinas, Donna adorata).

Triadó i Mayol, Josep

(Barcelona, 10 febrer 1870 – 2 abril 1929)

Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix.

Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l’Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a Barcelona.

Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l’ex-libris; fou director de la “Revista Ibérica de Ex-libris”. També projectà teixits, ceràmica, joies, etc.

Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular.