Arxiu d'etiquetes: 1861

Borbó i de Bragança, Carles Lluís de

5 Respostes

(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.

Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.

Montaner i Simon, Editorial

(Barcelona, 1861 – 1981)

Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font.

S’ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré.

Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani.

El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats.

Tenia la seu en un edifici industrial, obra de Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies.

Monmany i Albornà, Antoni

(Barcelona, 1797 – 1861)

Advocat i escriptor. És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848).

Monegal i Nogués, Esteve

(Barcelona, 2 febrer 1862 – 1925)

Eclesiàstic. Germà de Josep i de Trinitat. Catedràtic d’oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors.

Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística… (1908), reeditat sovint i traduït a l’italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.

Un altre germà seu fou  Ramon Monegal i Nogués  (Barcelona, 1861 – 1920)  Industrial. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.

Mercader i de Zufía, Arnau de

(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)

Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.

El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.

Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.

També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de Josep Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.

Fou germà de:

Francesc Xavier de Mercader i de Zufía  (Barcelona, 1861 – 1932)  Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).

Pere de Mercader i de Zufía  (Barcelona, 1857 – 1928)  Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.

Martorell i Guinjoan, Aleix

(Reus, Baix Camp, 20 desembre 1861 – Cartagena, Múrcia, 28 desembre 1906)

Enginyer naval. Fou catedràtic de l’Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d’armament naval del seu temps.

Estigué destinat per un temps a les illes Filipines.

Escriví diversos treballs de la seva especialitat.

Martí i Julià, Domènec

(Barcelona, 3 juny 1861 – 20 juny 1917)

Metge i polític. Exercí la psiquiatria, dirigí l’Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia.

Nacionalista i esquerrà, presidí la Unió Catalanista (1903-06), intentà de donar-li, juntament amb Serra i Moret, un caràcter socialista que una bona part dels seus adherents va refusar. Participà en la Solidaritat Catalana.

Dirigí “La Renaixença” i també va col·laborar a “Renaixement” i “La Nació”, entre d’altres.

Publicà un recull dels seus articles polítics intitulat Per Catalunya (1913) i diverses monografies sobre psiquiatria.

Marquès i Garcia, Josep Maria

(Tortosa, Baix Ebre, 23 agost 1861 – Barcelona, 30 novembre 1938)

Pintor. Fill de Manuel Marquès i Carles. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà, sobretot, la pintura de gènere i el retrat.

La seva pintura seguí sempre les característiques del realisme romàntic, anecdòtic i superficial, molt del gust de la burgesia de la fi del segle XIX i dins un estil correctament acadèmic.

D’entre les seves obres destaquen Caça d’ànecs, Declaració d’amor i Lletra esperada. Participà en nombroses exposicions nacionals (Barcelona, 1888 i 1929) i internacionals (Londres, 1898 i 1899).

López i Benturas, Antoni

(Barcelona, 1861 – 19 octubre 1931)

Editor i llibreter. Fill d’Innocenci López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola.

Donà empenta als setmanaris “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”, que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure.

Edità la majoria d’obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció “Diamante” i creà l’almanac “El año en la mano”. També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili.

A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.

Fou el pare d’Antoni López i Llausàs.

Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni

(Barcelona, 31 maig 1799 – Alacant, 6 desembre 1861)

Científic i historiador. Membre de la Societat Filosòfica, durant el període 1824-32 s’hagué d’exiliar a França per les seves idees liberals. En tornar-ne, contribuí a la introducció del pensament científic modern a Catalunya.

Ultra la seva activitat d’erudit, fou un dels organitzadors del Museu Arqueològic de Barcelona i presidí l’Acadèmia de Ciències.

Obres seves són: De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña (1834), Descripción de un Atlas catalán (1839), Elementos de geología (1842, en col·laboració), Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona (1866), etc.