(Barcelona, 1786 – 4 abril 1857)
Pintor i miniaturista. Format a Llotja, d’on va ésser professor.
A més d’ésser bon retratista, conreà especialment el gènere històric i el religiós (La forja de Vulcà, Moisès al desert).
La seva obra, encara que dins la línia academicista, participà del nou corrent romàntic.
Fou el pare de Manuel Ferran i Bayona.
(Barcelona, 8 desembre 1857 – 23 novembre 1925)
Anarco-sindicalista. Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla.
Fou director d’“El Productor” (1901-04), intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT.
És autor de La Revolución de Julio (1910), obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol de 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario (1905) i La justicia libre (sd).
(Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1857 – 15 novembre 1927)
Agricultor i polític. Davant la crisi vinícola produïda per la fil·loxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la. Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien.
Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou alcalde de Barberà (1888), diputat a les corts per Valls (1917), senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana (1907) i director del Banc de Valls.
Canal que arrenca de l’assut de Xerta, uns 3 km aigua amunt de la vila. Segueix l’Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d’on, a la sortida, havia d’alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a sèquia. Segueix riu avall fins a l’illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó (canal de Buda).
Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d’aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu.
Té un recorregut d’uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits (1985) dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals i 85 km més de sèquies i petites canalitzacions, per tal de millorar-ne l’aprofitament.
Rega unes 13.000 ha entre la vall baixa i el delta, completat per una xarxa de sèquies, entre les quals es destaca el canal de Calent, que arrenca de l’Enveja i arriba als sorrals de la Platjola.
(Sant Cebrià dels Alls, Baix Empordà, 20 abril 1857 – Girona, 18 novembre 1928)
Pedagog i editor.
Fou el promotor de l’editorial Dalmau Carles Pla, que publicà nombroses obres pedagògiques, d’una gran difusió en tota la Península i en alguns països sud-americans, i que el 1931 inicià la “Biblioteca Pedagògica Catalana”.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 desembre 1857 – Barcelona, 27 març 1919)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i també a París, amb Bonnat.
Va ésser premiat a les exposicions de Barcelona dels anys 1888, 1896 i 1911.
Són notables els seus quadres Dauradors i A la vora del foc.
Entre els retrats sobresurten els de Mañé i Flaquer, Josep Coroleu, Romaní i Puigdengolas i el rei Alfons XIII.
(Barcelona, 1 novembre 1854 – 11 setembre 1857)
Diari progressista. Fundat per Víctor Balaguer.
Editat en castellà, procurà defensar els interessos de Catalunya, Aragó, València i Mallorca contra el centralisme.
Balaguer va separar-se de la redacció pel setembre de 1857, i el títol del periòdic quedà reduït a “La Corona”.
(Barcelona, 11 setembre 1857 – 28 juliol 1868)
Títol emprat pel periòdic “La Corona de Aragón” quan Víctor Balaguer es separà de la direcció.
El 1868 es fusionà amb “Crónica de Cataluña” tot conservant aquest últim nom.
(Barcelona, 29 setembre 1856 – 23 juny 1857)
Diari polític i literari, publicat en castellà. Fundat per Víctor Balaguer en separar-se de “La Corona de Aragón”.
Inserí poesies en català, entre elles la famosa A la Verge de Montserrat, del mateix Balaguer.
El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l’estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions.
(Barcelona, 7 agost 1857 – 8 maig 1926)
Polític i filantrop. Membre del partit liberal de Sagasta, fou diputat a Corts des del 1875, senador des del 1901 (vitalici des del 1909) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions.
A la mort de Josep Comas i Masferrer (1908), encapçalà el partit liberal a Catalunya.
Creà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 