(Barcelona, 16 agost 1839 – 28 maig 1895)

Historiador i polític. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals i s’especialitzà en història del dret medieval.

Preocupat sobretot per l’estudi de les antigues llibertats de Catalunya, la seva obra Las Cortes Catalanas (1876), escrita en col·laboració amb J. Pella i Forgas, inicià el renaixement dels estudis històrics a Catalunya.

Aquesta obra fou la primera de la seva copiosa producció, en la qual es distingeixen: Los Fueros de Cataluña, descripción comentada de la Constitución del Principado de Cataluña (1878), també en col·laboració amb Pella i Forgas, la reimpressió de les cròniques de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós (1885-86) i la publicació dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1889).

Fou un dels intel·lectuals fundadors del regionalisme català; com a tal, figurà en el Centre Català des de la fundació i participà en les Bases de Manresa (1892). Presidí l’Ateneu Barcelonès (1888) i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

També publicà Claris i son temps (1878), Cartas a un obrero (1885), Barcelona y sus alrededores (1887) i Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864 (1880).