(Barcelona, 1777 – 30 març 1857)
Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d’on tornà l’any 1833.
Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Juan Felipe Castaños, a l’església de la Mare de Déu del Lledó.
(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)
Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.
Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.
Era germana d’Agustí Alfons i de:
Miquel Maseras i Ribera (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934) Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.
(Barcelona, 7 febrer 1857 – 3 gener 1935)
Pintor. Era fill del primer matrimoni de Ramon Martí i Alsina.
Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts. Obtingué premis importants.
S’especialitzà en temes florals. Part de la seva producció és dedicada a marines.
(Barcelona, 1787 – 1857)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Versificà en llatí i en castellà. Guanyà bon prestigi com a predicador.
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1816 hi llegí una memòria sobre l’oratòria sagrada des del segle XVI.
(Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)
Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S’inicià en l’art decoratiu i l’escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa.
Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona.
També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.
(Barcelona, 19 març 1857 – 20 abril 1921)
Escriptor, periodista i autor teatral. Casat amb l’escriptora Carme Karr, foren els pares de l’enginyer Joan de Lasarte i Karr.
Fou un dels fundadors del Centre Català.
Publicà obres diverses i desiguals: Regional (1888), en poesia; L’as d’oros (1881) i Justícia catalana (1887, en col·laboració), en teatre, i la sarsuela El rei de la broma (1881).
(Barcelona, 1857 – 1923)
Enginyer. Fill de Ignasi Girona i Agrafel. Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i s’especialitzà en agronomia a París. Fou membre destacat de diverses societats agrícoles. President de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1902-07 i 1915-17).
Publicà diversos articles d’economia, sobretot al “Calendari del Pagès”.
Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts l’any 1905. Representà el districte de Granollers per la Solidaritat Catalana, i el 1909 fou senador per la província de Lleida.
Enllestí un projecte de banc agrari català i un pla general de ferrocarrils secundaris a Catalunya.
(Barcelona, 1857 – 1916)
Escriptor i industrial. Pertanyia al partit republicà governamental. Fou regidor de Barcelona diverses vegades.
Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú.
La seva producció poètica fou abundant. Guanyà alguns premis.
(Barcelona, 1857 – 1916)
Farmacèutic i escriptor. Fou membre del partit tradicionalista. Exercí la crítica musical a “El Correo Catalán”. És autor d’obres diverses de divulgació i pedagogia. Destacà també com a recitador.
El seu germà, Antoni Maria Font i de Boter (Barcelona, 1860 – 1894), també escriptor, es llicencià en dret i en filosofia i lletres. Fou autor de diversos escrits de divulgació cultural i traduí els lírics grecs i llatins .
(Barcelona, 25 novembre 1857 – 16 juny 1915)
Escriptor, brodador, puntaire i excursionista. Com a excursionista sortit de la Societat X (1872), cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), germen del Centre Excursionista de Catalunya (1890).
Destacat tècnic en brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, la qual cosa li donà un renom internacional.
Promotor d’investigacions folklòriques, així com de l’Associació Artístico-Arqueològica i el Centre d’Arts Decoratives (1894), que presidí. fou el primer president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899).
Actiu proteccionista, fou secretari del Foment de la Producció Espanyola, antecessor del Foment del Treball Nacional.
Personatge de la Renaixença, col·laborà en la majoria dels diaris d’aquest moviment i fundà, entre altres revistes, “La Bandera Catalana” (1875), “La Rondalla” (1876) i “L’Escut de Catalunya” (1879) i dirigí “El Arte Decorativo” (1894), així com l’Enciclopèdia moderna catalana (1913), en cinc volums.
Entre les seves publicacions es destaquen La ciencia astrológica en Cataluña (1875), Expulsión de los judios de Barcelona (1876), Monzón (1883) i Mataró i Argentona (1888).
Dades dels Països Catalans 