Arxiu d'etiquetes: 1853

Maseras i Ribera, Maria Helena

(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)

Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.

Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.

Era germana d’Agustí Alfons i de:

Miquel Maseras i Ribera  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934)  Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.

Garcia i Jacot, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 30 gener 1853 – Montevideo, Uruguai, 1912)

Violoncel·lista. Fou professor a l’Escola Municipal de Música, on tingué a Pau Casals com a deixeble.

Des del 1896 residí a Buenos Aires on fou professor i centrà una considerable activitat en concerts per tot Argentina.

Ferrer i Pons, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1792 – Madrid, 16 abril 1853)

Escriptor. El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè. Fou rector del col·legi de Sant Pere Nolasc de Tarragona (des del 1824) i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona.

Durant la primera guerra carlina escriví La cuestión dinástica (publicada el 1869), a favor de Carles M. Isidre de Borbó, i proposà a la Junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714. Acabada la guerra passà a França.

El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas, isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida, del conde de España y de su asesinato. Publicà, a Tolosa de Llenguadoc, De la doctrine, des droits et des malheurs de l’Eglise d’Espagne (1841) i La alocución de Gregorio XVI vindicada (1841).

Tornà a Catalunya i publicà Las leyes fundamentales de la monarquía española (1843), on atacava el centralisme i propugnava l’absolutisme. Atacà l’actitud liberal del bisbe de Canàries, José Romo, en una Impugnación crítica… (1844) i En historia del derecho de la Iglesia en España (1845).

Deixà també un Diccionario catalán-castellano (1836) i un Diccionario castellano-catalán (1836), reeditats el 1854.

Esquerdo i Esquerdo, Àlvar

2 Respostes

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 24 febrer 1853 – Barcelona, 25 abril 1921)

Cirurgià. Germà de Pere. Estudià a València i completà la seva formació a Barcelona, on es llicencià (1878) i es doctorà a Madrid l’any següent.

Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 (en fou metge numerari el 1882), i on fundà el servei de ginecologia. El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal.

President de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1891-93) i el 1897 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.

Fundà i codirigí la “Revista de Medicina, Cirugía y Farmacia”, formà part del consell de redacció d'”Annals de Medicina”. Col·laborà en diverses revistes mèdiques i publicà algunes obres mèdiques importants.

Costejà la construcció d’unes escoles públiques a la Vila Joiosa (1919).

Elias i de Molins, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 25 novembre 1848 – Blanes, Selva, 1928)

Advocat, economista i polític. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni.

Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914).

Fundà a Barcelona el diari “La Protección Nacional”, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana.

Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario (1925).

També fou germà seu Ramon Elias i de Molins (Barcelona, 1 juny 1853 – 27 octubre 1914)  Metge. És autor d’obres mèdiques.

Diari de Tarragona -1853/1938-

1 Resposta

(Tarragona, 1 juliol 1853 – 9 febrer 1938)

Diari. Fundat amb el nom de “Diario de Tarragona”, en castellà, però amb col·laboracions en català. Catalanitzat del tot el 1931.

Seguí diverses ideologies: fou democràtic i revolucionari, afecte al partit conservador de Cánovas, després òrgan liberal, seguint Sagasta, i finalment actuà com a independent.

Coll i Rigau, Pere

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 març 1853 – Pals, Baix Empordà, 2 agost 1918)

Agricultor. A la tornada de Cuba, on aplegà una fortuna notable, introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà.

L’any 1909, després d’un seguit d’enfrontaments amb el seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, contrari al conreu de l’arròs, va dirigir una campanya a través de la comunitat de regants de la sèquia del Molí de Pals, i n’aconseguí l’autorització definitiva.

Casanovas i Gorchs, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1853 – 11 novembre 1921)

Pintor, crític d’art, cantant i empresari teatral. Es formà a l’Escola de Llotja. Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés.

El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva –Infanticid!– fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país.

De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del segle XX exercí com a crític d’art del diari “La Publicidad”.

No perdé el contacte amb l’ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d’escena, traductor d’òperes a l’italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular.

Posteriorment, deixada l’activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d’arts sumptuàries.

Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.

Camps Elisis, els -Barcelona-

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, 1853 – 1873)

Antics jardins d’esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres.

L’entrada era de pagament; aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861.

Josep Anselm Clavé en fou l’empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa.

Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven.

Bertran i Bros, Pau

2 Respostes

(Collbató, Baix Llobregat, 2 juliol 1853 – Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1891)

Folklorista i poeta. Dedicat a la poesia popular, compongué el recull de poesies De flor a flor (1877).

Els seus estudis folklòrics, en especial sobre les rondalles iniciat a “La Il·lustració Catalana”, no se cenyiren a l’àrea catalana, sinó també a d’altres països.

Són obres seves La filosofia de la filosa (1884), Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat (1885), La poesia popular búlgara (1887), Rondallística, estudi de literatura popular amb mostres catalanes inèdites (1888) i El Rondallari català (1903).