Arxiu d'etiquetes: 1852

Carbó i Florensa, Ignasi

1 Resposta

(la Riba, Alt Camp, 29 setembre 1810 – el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 3 desembre 1852)

Eclesiàstic. Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet. En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors.

Refugiat a la Riba, intentà la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, però, tot i que després d’un viatge a Roma fou nomenat prior de Poblet (1847), la restauració monàstica no fou possible.

Col·laborà amb Antoni Maria Claret, quan aquest fundà l’orde dels claretians (1849), predicant per diverses poblacions catalanes.

Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut.

Capdevila i Colomer, Jaume

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911)

Actor còmic.

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia.

Actuà a l’Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911.

Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d’altres obres.

Cabanyes i Ballester, Josep Antoni de

6 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 agost 1797 – 11 juny 1852)

Comerciant i escriptor. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Joaquim i de Manuel. Després de viure a Holanda (1817-20) i de viatjar per Europa, formà una important biblioteca romàntica en llengua original i una col·lecció de pintura catalana i europea.

Féu traduccions de Boileau, Goethe, Walter Scott, etc, inèdites.

Escriví poesies (en català i en castellà) i Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú (inèdita) i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca (1970).

Fou el pare de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles.

Brossa i Sangerman, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1852 – 1920)

Escriptor i pintor.

Escriví poesies, algunes d’elles premiades, les comèdies Massa poc i Cabòries i el sainet A casa l’alcalde. Fou, durant bastants anys, president del Foment de les Arts Decoratives.

Excel·lí com a pintor decorador i amb l’execució de daurats fins i d’imitacions de motius decoratius antics. Obtingué premis valuosos en moltes ocasions, a Barcelona, Madrid, París i Viena.

Bros i Bartomeu, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)

Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).

Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).

Bonet i Amigó, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 juliol 1852 – 14 setembre 1913)

Metge. Fou professor i catedràtic d’obstetrícia (1879) a la Facultat de Medicina, rector (1905-13) de la Universitat de Barcelona, i un dels primers presidents del Col·legi de Metges.

Ocupà càrrecs de conseller en importants companyies de ferrocarrils i d’obres públiques, i adoptà sempre una actitud reaccionària davant les reformes de l’exercici de la medicina.

El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet, que ha passat per enllaç als Amigó.

Fou germà seu, Miquel Bonet i Amigó  (Barcelona, 1855 – 17 abril 1914) Químic. L’any 1875 guanyà una càtedra de química a la Universitat de Barcelona.

Bolòs i Saderra, Ramon de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 31 agost 1852 – 2 febrer 1914)

Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Joaquim.

Fou un dels deixebles d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural.

Bofarull i Sans, Carles de

4 Respostes

(Barcelona, 3 octubre 1852 – 21 desembre 1927)

Arqueòleg. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio, i germà de Francesc. En ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 entrà a formar part dels serveis artístics municipals i es féu càrrec de la secretaria de la secció arqueològica.

El 1903 passà a ser director del Museu Municipal, càrrec que ja ocupava interinament des de feia sis anys. Fou soci activíssim del Centre Excursionista de Catalunya.

Formà una col·lecció notable, de caràcter particular, d’instruments d’il·luminació, partint de troballes del segle XIII. Publicà diversos escrits.

Beltran i Rózpide, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 22 juliol 1852 – Madrid, 15 novembre 1928)

Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic.

Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes.

El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l’Equador i el Perú.

Publicà diverses obres de geografia i història.

Barraquer i Roviralta, Josep Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 28 agost 1852 – 2 abril 1924)

Metge. A vint anys fou un dels fundadors d’“El Laboratori”, que al cap de sis anys es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1879 fundà el servei d’oftalmologia de l’hospital de Sant Pau, que va dirigir fins al 1910.

Catedràtic d’oftalmologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, publicà nombrosos treballs sobre histologia normal i patològica, i concretament sobre histopatologia ocular.