Arxiu d'etiquetes: 1852

Castaños y Aragorri, Francisco Javier

2 Respostes

(Madrid, 22 abril 1758 – 24 setembre 1852)

Militar i polític. Fou educat a Barcelona i a Madrid. Participà en la reconquesta de Menorca contra els anglesos (1782).

El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795.

A la tornada de Ferran VII de Borbó fou nomenat capità general de Catalunya (1815-20). Al moment del Congrés de Viena, a l’agost de 1815, ocupà el Vallespir amb l’intenció de forçar la reincorporació del Rosselló a la corona d’Espanya.

Fomentà a Barcelona les representacions d’òpera (1815) i fou un dels principals propugnadors de la restauració universitària; procurà de sufocar el ferment liberal i el no-conformisme d’amplis sectors de la població; establí una forta censura prèvia al “Diario de Barcelona” i reprimí l’intent d’insurrecció del general Lacy (1817), l’afusellament del qual el féu molt impopular.

El 1820 fou obligat a dimitir després d’aclamar la constitució.

Casadevall i Duran, Llucià

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 22 novembre 1785 – 11 març 1852)

Bisbe de Vic (1848-52). Ordenat sacerdot (1809), fou canonge de la catedral (1815), secretari del capítol i exercí de vicari capitular (1837-48), malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja.

Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització.

Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes. Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret.

Carbó i Florensa, Ignasi

1 Resposta

(la Riba, Alt Camp, 29 setembre 1810 – el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 3 desembre 1852)

Eclesiàstic. Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet. En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors.

Refugiat a la Riba, intentà la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, però, tot i que després d’un viatge a Roma fou nomenat prior de Poblet (1847), la restauració monàstica no fou possible.

Col·laborà amb Antoni Maria Claret, quan aquest fundà l’orde dels claretians (1849), predicant per diverses poblacions catalanes.

Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut.

Capdevila i Colomer, Jaume

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911)

Actor còmic.

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia.

Actuà a l’Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911.

Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d’altres obres.

Cabanyes i Ballester, Josep Antoni de

6 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 agost 1797 – 11 juny 1852)

Comerciant i escriptor. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Joaquim i de Manuel. Després de viure a Holanda (1817-20) i de viatjar per Europa, formà una important biblioteca romàntica en llengua original i una col·lecció de pintura catalana i europea.

Féu traduccions de Boileau, Goethe, Walter Scott, etc, inèdites.

Escriví poesies (en català i en castellà) i Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú (inèdita) i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca (1970).

Fou el pare de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles.

Brossa i Sangerman, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1852 – 1920)

Escriptor i pintor.

Escriví poesies, algunes d’elles premiades, les comèdies Massa poc i Cabòries i el sainet A casa l’alcalde. Fou, durant bastants anys, president del Foment de les Arts Decoratives.

Excel·lí com a pintor decorador i amb l’execució de daurats fins i d’imitacions de motius decoratius antics. Obtingué premis valuosos en moltes ocasions, a Barcelona, Madrid, París i Viena.

Bros i Bartomeu, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)

Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).

Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).

Bonet i Amigó, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 juliol 1852 – 14 setembre 1913)

Metge. Fou professor i catedràtic d’obstetrícia (1879) a la Facultat de Medicina, rector (1905-13) de la Universitat de Barcelona, i un dels primers presidents del Col·legi de Metges.

Ocupà càrrecs de conseller en importants companyies de ferrocarrils i d’obres públiques, i adoptà sempre una actitud reaccionària davant les reformes de l’exercici de la medicina.

El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet, que ha passat per enllaç als Amigó.

Fou germà seu, Miquel Bonet i Amigó  (Barcelona, 1855 – 17 abril 1914) Químic. L’any 1875 guanyà una càtedra de química a la Universitat de Barcelona.

Bolòs i Saderra, Ramon de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 31 agost 1852 – 2 febrer 1914)

Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Joaquim.

Fou un dels deixebles d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural.

Bofarull i Sans, Carles de

4 Respostes

(Barcelona, 3 octubre 1852 – 21 desembre 1927)

Arqueòleg. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio, i germà de Francesc. En ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 entrà a formar part dels serveis artístics municipals i es féu càrrec de la secretaria de la secció arqueològica.

El 1903 passà a ser director del Museu Municipal, càrrec que ja ocupava interinament des de feia sis anys. Fou soci activíssim del Centre Excursionista de Catalunya.

Formà una col·lecció notable, de caràcter particular, d’instruments d’il·luminació, partint de troballes del segle XIII. Publicà diversos escrits.