Arxiu d'etiquetes: 1850

Falqués i Urpí, Pere

2 Respostes

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 – Barcelona, 22 agost 1916)

Arquitecte (1873). Inicià la seva carrera dins l’entusiasme del romanticisme català per l’art dels períodes medieval i renaixentista. Més tard evolucionà vers un modernisme grandiloqüent i monumentalista, d’accentuats valors expressionistes.

En són exemples alguns edificis importants per a l’Exposició Universal del 1888, pot ésser considerat un dels representants del modernisme municipal barceloní: monuments a Rius i Taulet (1897-1901), a Pitarra (1906), fanals del passeig de Gràcia, ampliació de l’edifici de l’antic Arsenal, al parc de la Ciutadella (1915), amb finalitats museístiques, etc.

Fou l’arquitecte oficial de l’ajuntament de Barcelona des del 1889, i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1899-1900).

Elias i de Molins, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 23 novembre 1850 – 24 juny 1909)

Erudit bibliògraf i arqueòleg. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà de Josep i Ramon.

Dugué a terme investigacions arqueològiques i publicà Los estudios históricos y arqueológicos en Cataluña en el siglo XVIII.

Director del Museu d’Antiguitats de Barcelona, fundà la “Revista Històrica Latina” (1874).

Autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (1889-95) i de nombrosos articles, especialment bibliogràfics.

Dolsa i Ramon, Lluís

1 Resposta

(Vila-seca, Tarragonès, 9 octubre 1850 – Barcelona, 2 desembre 1908)

Psiquiatre. Fill de Tomàs Dolsa i Ricart.

Introduí nous mètodes terapèutics en el tractament de malalties mentals, entre els quals el nonrestraint i el d’estimuls intel·lectuals, que fixaren les directrius de la moderna socioteràpia.

Fou regidor municipal de Barcelona el 1889.

El 1903 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.

Diario de Villanueva y Geltrú

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 agost 1850 – 18 juliol 1936)

Diari fundat per Josep Pers i Ricart; continuà la seva edició com a “Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias”.

Bé que redactat en castellà, publicava molt sovint col·laboracions en català.

Cors de Clavé

4 Respostes

(Catalunya, 1850 – )

Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d’Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça de toros de la Barceloneta (1872).

Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.

La guerra civil paralitzà les activitats dels cors i fins al 1951 no es reorganitzaren com a Federació de Cors de Clavé.

Enllaç: Federació de Cors de Clavé

Corominas i Sabater, Josep

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 7 gener 1850 – Barcelona, 8 març 1908)

Metge. Destacà en l’exercici de la seva professió i per la traducció d’obres mèdiques franceses.

Castells i Comas, Josep

Deixa un comentari

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 6 desembre 1808 – Barcelona, 9 agost 1850)

Metge i cirurgià. Catedràtic d’anatomia del Col·legi de Cirurgia (1835), el 1838 ingressà en el cos militar de sanitat i el 1843 obtingué la càtedra d’anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Col·laborà activament en els congressos científics de Florència (1842) i de Nàpols (1846), contribuí a la introducció de l’anestèsia amb èter (1847) i traduí al castellà el Diccionario de Medicina, Cirugía, Farmacia, Medicina legal, etc, de Nyster (1848).

Castelló i Ginestar, Pere

3 Respostes

(Guissona, Segarra, 4 març 1770 – Madrid, 1 juliol 1850)

Metge. Estudià filosofia a Cervera i cirurgia a Barcelona. El 1796 ingressà al cos militar de sanitat, i el 1801 fou nomenat cirurgià de la família reial.

Durant la guerra del Francès es refugià a Mallorca, on romangué fins al 1814, any en què fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos de Madrid; destituït el 1824 per les seves idees liberals, fou rehabilitat posteriorment. Rebé el títol de marquès de la Salut (1846).

Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia. Entre els seus escrits cal fer esment de la Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar (1836), exposició de les seves idees pedagògiques.

Fou pare del també metge Joan Castelló i Roca.

Casadevall i Deparés, Gaietà

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juny 1850 – 22 novembre 1903)

Compositor. Fou bon organista i pianista.

Compongué música d’inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer.

Camins de Ferro del Nord de Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Barcelona, 1850 – 1860)

Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.

Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.