Arxiu d'etiquetes: 1850

Maucci Battistini, Emanuele

Maucci Battistini, Emanuele

(La Piana, Itàlia, 1850 – Barcelona, 14 abril 1937)

Editor. Després de viure a Itàlia, Buenos Aires, França i Mèxic, el 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell; el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia.

El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana.

Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novel·les, diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc.

Mata i Maneja, Onofre

(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)

Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.

Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.

Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).

Fou comte de Guardiola.

Mata i Maneja, Manuel

(Barcelona, 1850 – 1914)

Escriptor. Germà d’Onofre.

Va escriure La ruta de los encantados (1876), Mallorca (1880), Valencia (1882), etc, en forma poemàtica, i l’obra teatral Lo llibre de l’honor, juntament amb Frederic Soler.

Masferrer i Arquimbau, Ramon

(Vic, Osona, 15 maig 1850 – Cottabato, Mindanao, Filipines, 5 abril 1884)

Botànic i metge. Germà de Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Josep.

Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar.

L’any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l’arxipèlag com havia fet abans a les Canàries.

Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a “La Garba Muntanyenca”.

A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.

Marina i Vega, Josep

(Figueres, Alt Empordà, 13 abril 1850 – Madrid, 30 gener 1926)

Militar. Participà en la Tercera Guerra Carlina i en la campanya de Filipines, i fou ascendit a general de brigada (1896).

Després va combatre a Cuba, i un cop tornat a la Península fou nomenat, successivament, governador civil de Barcelona, governador militar de València (1902) i sotssecretari del Ministeri de Guerra.

Enviat al Marroc com a governador militar de Melilla (1909), reprimí la insurrecció de les cabiles i fou nomenat alt comissari al Marroc.

Després fou capità general de Castella i Catalunya, i ministre de Guerra (1917).

Maranges i Valls, Isabel de

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1850 – Barcelona, 24 juliol 1922)

Religiosa. Fundadora, amb F.X. Butinyà, de l’orde de les josefines. En fou superiora general (1898-1912).

Per dificultats internes de la fundació en sortí el 1913. Va ésser rehabilitada el 1963.

Llaveria i Hertzberg, Josep

(Barcelona, 1850 – Tànger, Marroc, 1908)

(o Llaberia)  Diplomàtic. Es distingí com a mitjancer eficaç al conflicte russo-egipci i a la guerra xino-japonesa. Intervingué també amb paper sobresortint a la conferència d’Algesires.

A la seva mort era ambaixador al Marroc.

Jorba i Curtils, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 1850 – segle XIX)

Dibuixant i gravador. Estudià dibuix a l’Escola de Belles Arts i gravat amb Rossend Gelabert.

Destacà per les seves planxes d’enquadernació i per dibuixos especialitzats per a brodats.

Obtingué diversos premis d’importància.

Guiu i Martí, Estanislau

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 setembre 1850 – Madrid, 30 juliol 1940)

Militar i escriptor. Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells.

De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d’artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional.

Ascendit a capità l’any 1882, va ésser nomenat professor de l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L’èxit del llibre li valgué l’ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel.

També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).

Grases i Riera, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 abril 1850 – Madrid, 12 febrer 1919)

Arquitecte. Titulat el 1878 a Barcelona, es traslladà a Madrid, on exercí la carrera.

Entre els seus nombrosos projectes, alguns de premiats, cal d’esmentar-ne un d’urbanístic per a Madrid.

En aquesta ciutat féu les seves millors obres: el palau de l’ambaixada d’Itàlia, l’actual Banco Español de Crédito i el monument a Alfons XII de Borbó del parc del Retiro.