Arxiu d'etiquetes: 1850

Barberà i Martí, Faustí

1 Resposta

(Alaquàs, Horta, 20 desembre 1850 – València, 5 gener 1924)

Metge, erudit i polític. Com a metge destacà pels seus estudis sobre otorinolaringologia (La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea, etc). Introduí a Espanya els nous mètodes d’ensenyament per als sordmuts (De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, 1894). Edità, també, manuscrits mèdics valencians del segle XV.

Fou l’organitzador del Congrès Mèdic Regional de València (1891). Vicepresident de la societat Lo Rat Penat, contribuí a fundar l’entitat València Nova (1904), de la qual aviat fou president.

Publicà una interessant obra doctrinal, De regionalisme i valentinicultura (1910), que representava l’abandó del provincionalisme romàntic i la formulació d’un programa d’actuació política regionalista a València.

Arolas i Arís, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(València, 1818 – 1850)

Escriptor i advocat. És autor de treballs històrics i de quadres de costums valencians, a més d’abundants col·laboracions periodístiques.

Alcón i Calduch, Andreu

Deixa un comentari

(València, 30 novembre 1782 – Madrid, 1 novembre 1850)

Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23).

Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.

Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.

Merelo i Sayró, Jeroni

Deixa un comentari

(València, 1803 – Madrid, 1850)

Economista i funcionari de duanes. Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839).

Fou membre de l’Institut Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes.

Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant.

Gou i Solà, Joaquim

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1850 – Girona, 1923)

Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.

Girbal, Antoni

1 Resposta

(Girona, 1850 – 1917)

Pintor. Fou un artista senzill, pintor d’una gran quantitat d’ex-vots.

Santiago Rusiñol s’hi inspirà per escriure l’obra El pintor de miracles.

Franco i Salinas, Lluís

Deixa un comentari

(València, 19 març 1850 – Barcelona, 26 maig 1897)

Pintor i aquarel·lista. Estudià a València i a Madrid, deixeble de Bernat Ferrandis. Estigué a Madrid, París i s’instal·là a Barcelona, on fou catedràtic a l’Escola de Llotja.

Excel·lí com a retratista i en la pintura de gènere: El correu fraudulent i Un bateig (1871) i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els cap de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València.

Per encàrrec d’Alfons XII de Borbó pintà Revista militar a Madrid el 1876, destinada al príncep de Gal·les.

Esquena i Mas, Josep

Deixa un comentari

(la Vall d’En Bas, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1900)

Industrial. Tenia fàbrica a Sant Joan les Fonts.

Fou un actiu propagador de la ideologia regionalista a la Garrotxa.

Espanya, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1780 – 1850)

Constructor de violins. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850.

Els seus models eren d’escola francesa; en d’altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius.

Escrivà de Romaní i de Taverner, Joaquim

6 Respostes

(València, 24 gener 1793 – Barcelona, 9 desembre 1850)

Noble i militar. Obtingué (1823), per matrimoni amb Maria Francesca de Dusai i de Fiveller, el marquesat de Monistrol d’Anoia.

Foren els pares de Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.