(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895)
Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843).
Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d’objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc).
El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró, Maresme, 1848 – Barcelona, 1918), Emili i Joaquim.
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 octubre 1848 – 15 octubre 1924)
Cartògraf. Fou col·laborador de Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona (1889).
Entre els seus treballs cartogràfics destaquen el Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona (1888-1913), Regió del Montseny, etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres (1892).
(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1848 – Madrid, 13 maig 1900)
Enginyer i polític. Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment (1895). Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda.
El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60.000 madrilenys, que motivà la seva dimissió.
Publicà una Colección de discursos políticos (1889) i Manual de astronomía popular (1896).
(Mataró, Maresme, 24 novembre 1789 – 2 abril 1848)
Armador i empresari. S’establí a Veneçuela (1810), on lluità en els rengles reialistes durant la guerra de la independència americana, i després a Cuba, on féu una gran fortuna i tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.
Novament a Catalunya, fundà una fàbrica de filats impulsada per vapor. També constituí i dirigí una societat, amb tècnics anglesos, que es proposava construir un ferrocarril de Barcelona a Mataró. L’any 1843 fou obtinguda la concessió de l’obra, que començà el 1845 i el 1848 fou acabada la línia, primer trajecte ferroviari construït a la Península i el desè establert al món.
(Barcelona, 24 octubre 1792 – València, 21 juliol 1848)
Cirurgià. Fou agregat a l’exèrcit durant els darrers temps de la guerra contra Napoleó, així com a la campanya del Perú.
De tornada d’Amèrica publicà alguns treballs professionals.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1848 – Barcelona, 24 abril 1925)
Químic i farmacèutic. Realitzà investigacions importants relacionades amb la indústria tèxtil, sobretot de referents al desengreix per sulfur de carboni i l’eliminació de les impureses dels teixits de llana.
(Barcelona, 18 abril 1848 – 26 març 1883)
Compositor. Fou organista de la catedral de Barcelona i de la col·legiata de Santa Anna, on després ocupà el lloc de mestre de capella.
Autor d’obres religioses (Missa de Rèquiem) i d’algunes sonates per a piano; difusor de Wagner a Catalunya i mestre d’Isaac Albéniz, de Francesc Alió i d’Antoni Noguera.
(Barcelona, 31 octubre 1848 – 5 octubre 1883)
Erudit i publicista. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1876) i mantenidor dels Jocs Florals del 1877, fou un dels fundadors del grup radical La Jove Catalunya.
Entre altres temes escriví sobre qüestions medievals com De la mort de l’infant en Carles… Príncep de Viana (1873), Les ordinacions i bans del comtat d’Empúries (1879), Don Pedro el condestable de Portugal (1881).
Col·laborà a “La Renaixença” amb articles d’història literària i medieval.
(Barcelona, març 1840 – 1848)
Agrupació. Muns, Sugranyes i Vicheto foren els seus dirigents principals. Fou a la vegada un instrument de previsió social i de cooperativisme i un òrgan de negociació amb els fabricants.
El 1843 fou dissolta per la seva participació en el moviment contra Espartero i per la militància republicana o progressista de gran part dels seus membres. Si bé continuà existint com a Companyia Fabril de Teixidors, desaparegué totalment el 1848.
(Barcelona, 1848 – 1850)
Revista en castellà. Dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l’escola de frenologia catalana.
Tingué una intenció reformista moderada en molts d’aspectes, des dels socials fins als ortogràfics.
Entre els seus col·laboradors cal esmentar Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i Soliva.
Dades dels Països Catalans 