(Barcelona, 24 octubre 1792 – València, 21 juliol 1848)
Cirurgià. Fou agregat a l’exèrcit durant els darrers temps de la guerra contra Napoleó, així com a la campanya del Perú.
De tornada d’Amèrica publicà alguns treballs professionals.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1848 – Barcelona, 24 abril 1925)
Químic i farmacèutic. Realitzà investigacions importants relacionades amb la indústria tèxtil, sobretot de referents al desengreix per sulfur de carboni i l’eliminació de les impureses dels teixits de llana.
(Barcelona, 18 abril 1848 – 26 març 1883)
Compositor. Fou organista de la catedral de Barcelona i de la col·legiata de Santa Anna, on després ocupà el lloc de mestre de capella.
Autor d’obres religioses (Missa de Rèquiem) i d’algunes sonates per a piano; difusor de Wagner a Catalunya i mestre d’Isaac Albéniz, de Francesc Alió i d’Antoni Noguera.
(Barcelona, 31 octubre 1848 – 5 octubre 1883)
Erudit i publicista. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1876) i mantenidor dels Jocs Florals del 1877, fou un dels fundadors del grup radical La Jove Catalunya.
Entre altres temes escriví sobre qüestions medievals com De la mort de l’infant en Carles… Príncep de Viana (1873), Les ordinacions i bans del comtat d’Empúries (1879), Don Pedro el condestable de Portugal (1881).
Col·laborà a “La Renaixença” amb articles d’història literària i medieval.
(Barcelona, març 1840 – 1848)
Agrupació. Muns, Sugranyes i Vicheto foren els seus dirigents principals. Fou a la vegada un instrument de previsió social i de cooperativisme i un òrgan de negociació amb els fabricants.
El 1843 fou dissolta per la seva participació en el moviment contra Espartero i per la militància republicana o progressista de gran part dels seus membres. Si bé continuà existint com a Companyia Fabril de Teixidors, desaparegué totalment el 1848.
(Barcelona, 1848 – 1850)
Revista en castellà. Dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l’escola de frenologia catalana.
Tingué una intenció reformista moderada en molts d’aspectes, des dels socials fins als ortogràfics.
Entre els seus col·laboradors cal esmentar Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i Soliva.
(Barcelona, 1848 – 1885)
Jurista. Col·laborà amb l’il·lustre jurisconsult Guillem Maria de Brocà a l’obra Instituciones de derecho civil catalán.
(València, 1848 – Barcelona, 1899)
Pintor i aquarel·lista. Amplià els seus estudis artístics a Roma.
La seva obra més important és la col·lecció de costums populars i tipus de Catalunya i d’Aragó. El 1878 presentà amb gran èxit, a París, algunes obres, com Parc de Barcelona.
És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 14 maig 1848 – 13 desembre 1924)
Actriu, coneguda com a Mercè Abella.
Treballà assíduament al Teatre Romea de Barcelona i estrenà i interpretà les peces més notables de Frederic Soler, Feliu i Codina, Àngel Guimerà, etc.
(Olot, Garrotxa, 11 novembre 1848 – 20 setembre 1901)
Botànic. Germà de Joaquim i de Marià. Llicenciat en farmàcia, aviat va encaminar-se cap a la seva gran vocació. Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana i en té dedicades algunes.
Féu estudis florístics, molt especialment de les comarques del nord-est de Catalunya, i va confeccionar un herbari molt complet. Col·laborà a la revista “Crónica Científica”.
Va ser autor, així mateix, d’una quantitat considerable d’articles i de llibres, entre els quals es destaquen Estudio de las plantas notables por su utilidad o rareza, que crecen especialmente en Cataluña, Nuevos apuntes para la flora catalana, Excursión botánica al Baix Empordà, Plantas de Cataluña, Catàleg de la flora de la vall de Núria (1882) i Fauna ornitològica de la província de Girona (1883), entre molts més.
Fou el pare de l’historiador Pere Vayreda i Olivas.
Dades dels Països Catalans 