Arxiu d'etiquetes: 1848

Feliu i Codina, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, novembre 1846 – 11 setembre 1917)

Periodista i polític. Germà de Josep. Es llicencià en dret.

Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras.

Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d’“El Estado Catalán” i del “Diari Català”, de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d’“El Diluvio”.

Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.

Un altre germà seu fou Joan Feliu i Codina  (Barcelona, 1848 – segle XIX)  Escriptor. Fou rellotger d’ofici i autor d’una monografia sobre l’art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).

Fayos i Antoni, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1848 – Barcelona, 1904)

Escriptor. Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador.

El 1871 passà a residir a Barcelona, on s’integrà al moviment de la Renaixença i actuà d’enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat Penat).

Formà part de la redacció de “Lo Gai Saber” i col·laborà en d’altres periòdics i revistes.

Publicà La dona, estudi crític-filosòfic (1880), Obres d’Ausias March (1886), Obres en prosa de mossèn Roís de Corella (1887) i Trobes en llaor de Maria Santíssima, primer llibre imprès a Espanya (1889), a més de poemes i altres obres de creació.

Elias i de Molins, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 25 novembre 1848 – Blanes, Selva, 1928)

Advocat, economista i polític. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni.

Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914).

Fundà a Barcelona el diari “La Protección Nacional”, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana.

Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario (1925).

També fou germà seu Ramon Elias i de Molins (Barcelona, 1 juny 1853 – 27 octubre 1914)  Metge. És autor d’obres mèdiques.

Despujol i d’Alemany-Descatllar, Francesc Xavier

1 Resposta

(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)

Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.

Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.

Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.

El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.

En el marquesat el succeïren els seus fills:

Manuel Despujol i de Vilalba   (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).

Ramon Despujol i de Vilalba   (Barcelona, 1772 – vers 1848)  Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.

Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1842 – 1848)

Empresa industrial. Creada per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Muns i Josep Sugranyes.

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos; arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa.

Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero (1842-43), tot i la seva vinculació a l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.

Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars.

Coca i Collado, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 novembre 1848 – 1920)

Escriptor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Bandera Catalana”.

Escriví peces còmiques per a teatre: Un garçon de Can Justin (1877), Revista de Barcelona en 1883 (1884), etc. Excel·lí en la poesia humorística i paròdica.

Part de la seva producció fou recollida dins “Lectura Popular”.

Castellarnau i de Lleopart, Joaquim Maria de

1 Resposta

(Tarragona, 30 maig 1848 – Segòvia, Castella, 23 juliol 1943)

Botànic i enginyer forestal. Germà de Lluís.

Membre de la Comissió de la Flora Forestal dels districtes d’Osca, per encàrrec de l’estat inicià un estudi microgràfic del sistema llenyós de les espècies forestals de la Península.

Fou membre de distintes associacions científiques, i publicà diversos treballs sobre les malures dels arbres, l’observació microscòpica i l’estructura microgràfica de distints tipus de fusta.

Carreras i Roure, Laureà

Deixa un comentari

(Girona, 4 juliol 1848 – Manila, Filipines, 24 setembre 1887)

Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l’Escola de Cecs de Barcelona.

Introduí millores al sistema Braille per a l’ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars.

Carles i Tolrà, Emília

Deixa un comentari

(Cabrils, Maresme, 28 octubre 1848 – 4 març 1915)

Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.

Títol que li fou concedit el 1896 per consideració a diverses obres de caràcter benèfic fetes pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà, fundador de la indústria tèxtil coneguda amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA, que fou continuada pel seu nebot Emili Carles-Tolrà i Amat.

Cabot i Ferrer, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895)

Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843).

Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d’objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc).

El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró, Maresme, 1848 – Barcelona, 1918), Emili i Joaquim.