Arxiu d'etiquetes: 1848

Despujol i d’Alemany-Descatllar, Francesc Xavier

(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)

Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.

Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.

Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.

El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.

En el marquesat el succeïren els seus fills:

Manuel Despujol i de Vilalba   (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).

Ramon Despujol i de Vilalba   (Barcelona, 1772 – vers 1848)  Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.

Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona

(Barcelona, 1842 – 1848)

Empresa industrial. Creada per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Muns i Josep Sugranyes.

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos; arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa.

Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero (1842-43), tot i la seva vinculació a l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.

Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars.

Coca i Collado, Emili

(Barcelona, 9 novembre 1848 – 1920)

Escriptor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Bandera Catalana”.

Escriví peces còmiques per a teatre: Un garçon de Can Justin (1877), Revista de Barcelona en 1883 (1884), etc. Excel·lí en la poesia humorística i paròdica.

Part de la seva producció fou recollida dins “Lectura Popular”.

Castellarnau i de Lleopart, Joaquim Maria de

(Tarragona, 30 maig 1848 – Segòvia, Castella, 23 juliol 1943)

Botànic i enginyer forestal. Germà de Lluís.

Membre de la Comissió de la Flora Forestal dels districtes d’Osca, per encàrrec de l’estat inicià un estudi microgràfic del sistema llenyós de les espècies forestals de la Península.

Fou membre de distintes associacions científiques, i publicà diversos treballs sobre les malures dels arbres, l’observació microscòpica i l’estructura microgràfica de distints tipus de fusta.

Carreras i Roure, Laureà

(Girona, 4 juliol 1848 – Manila, Filipines, 24 setembre 1887)

Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l’Escola de Cecs de Barcelona.

Introduí millores al sistema Braille per a l’ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars.

Carles i Tolrà, Emília

(Cabrils, Maresme, 28 octubre 1848 – 4 març 1915)

Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.

Títol que li fou concedit el 1896 per consideració a diverses obres de caràcter benèfic fetes pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà, fundador de la indústria tèxtil coneguda amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA, que fou continuada pel seu nebot Emili Carles-Tolrà i Amat.

Cabot i Ferrer, Francesc

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895)

Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843).

Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d’objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc).

El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró, Maresme, 1848 – Barcelona, 1918), Emili i Joaquim.

Brossa i Trullàs, Eduard

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 octubre 1848 – 15 octubre 1924)

Cartògraf. Fou col·laborador de Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona (1889).

Entre els seus treballs cartogràfics destaquen el Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona (1888-1913), Regió del Montseny, etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres (1892).

Bosch i Fustagueras, Albert

(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1848 – Madrid, 13 maig 1900)

Enginyer i polític. Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment (1895). Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda.

El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60.000 madrilenys, que motivà la seva dimissió.

Publicà una Colección de discursos políticos (1889) i Manual de astronomía popular (1896).

Biada i Bunyol, Miquel

(Mataró, Maresme, 24 novembre 1789 – 2 abril 1848)

Armador i empresari. S’establí a Veneçuela (1810), on lluità en els rengles reialistes durant la guerra de la independència americana, i després a Cuba, on féu una gran fortuna i tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.

Novament a Catalunya, fundà una fàbrica de filats impulsada per vapor. També constituí i dirigí una societat, amb tècnics anglesos, que es proposava construir un ferrocarril de Barcelona a Mataró. L’any 1843 fou obtinguda la concessió de l’obra, que començà el 1845 i el 1848 fou acabada la línia, primer trajecte ferroviari construït a la Península i el desè establert al món.