(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 gener 1848 – febrer 1917)
Inventor. Inicià i finançà la línia fèrria de Vilanova i la Geltrú.
Inventà un aparell volador, anomenat “Aviador Juandó”.
Publicà Navegación aérea (1900) i Navegación aérea o aviación (1914).
(Catalunya, 23 juny 1848 – 1879)
Entitat defensora del proteccionisme. Fundat per Joan Güell i Ferrer. El seu òrgan d’expressió fou “El Bien Público”.
Algunes de les seves publicacions foren Barcelona antigua i Barcelona moderna (1848), d’Illas i Vidal, i l’Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra (1868).
L’any 1879 es fusionà amb el Foment de la Producció Nacional i donà lloc a l’Institut de Foment del Treball Nacional.
(Igualada, Anoia, 12 agost 1787 – 5 juliol 1848)
Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on esdevingué professor de gravat (1840).
Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc).
Col·laborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l’any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona.
Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.
(Riudecanyes, Baix Camp, 28 maig 1848 – Barcelona, 15 desembre 1917)
Religiosa. Cofundadora (1878) amb la seva mare Teresa Toda i Juncosa, de la Congregació de Carmelites Teresianes de Sant Josep a Barcelona.
Foren dirigides per Josep Caixal, bisbe d’Urgell, i Agustí Verdura, carmelità.
(Barcelona, 1848 – 1923)
Arqueòleg i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i a l’Àlbum monumental pintoresc de Catalunya (1879).
Publicà les monografies Les Valls d’Andorra (1891) i Montserrat pintoresc (1892).
Fou el pare del poeta Joan Maria Guasch i Miró.
(Lleida, 5 setembre 1848 – Barcelona, 20 desembre 1916)
Músic. A partir del 1873 visqué a París, on estrena una Salve Regina, una Sinfonía Mozárabe i Fiesta andaluza (1883), ballet estrenat a l’Òpera de la capital francesa.
El 1885 estrenà, al Liceu de Barcelona, Il rinnegato Alonso Garcia. Escriví nou òperes més, obres simfòniques de cambra i vocals.
(Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l’Exposició de València de 1867.
En 1878 s’instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d’estudis per Espanya.
Fou nomenat conservador de l’església d’Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l’Escola Nacional d’Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).
(Saragossa, Aragó, 1848 – Barcelona, 1895)
Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Manuel.
El 1862, amb el seu germà Manuel, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.
A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del fill del seu germà, Rupert Garriga i Miranda.
Fou el pare de Josep Garriga i Roig.
(Jerez de la Frontera, Cadis, Andalusia, 1848 – Barcelona, 1919)
Jurisconsult republicà. Residí a Barcelona des del 1876 i col·laborà regularment a “Gaceta de Cataluña” i “La Publicidad”.
S’uní a la Solidaritat Catalana (1906) i després a la UFNR; en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní.
Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis (1889-98, en sis volums).
(Barcelona, novembre 1847 – març 1848)
Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol.
Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista.
Fou substituït per “El Padre de Familia” (Barcelona, octubre 1849 – març 1850).
Dades dels Països Catalans 