(Països Catalans, desembre 1843 – juliol 1854)

Període polític en que governà el partit moderat durant el regnat d’Isabel II.

Es caracteritzà pel reforçament del poder central, com la creació de la guàrdia civil (1844), la nova constitució de 1845, la reforma tributària (1845), la llei electoral (1846) i restricció de la llibertat d’expressió. Fou estudiada la solució proposada per Balmes d’unir la branca isabelina i la carlina.

A Catalunya, que estava sotmesa a estat de setge durant aquests anys, les personalitats que es mantingueren en l’òrbita del moderantisme -Martí d’Eixalà, Aribau, Duran i Bas, Mañé i Flaquer- es mostraren discrepants del recurs sistemàtic a la força repressiva, i el mateix Balmes, criticà els que concebien les nacions com a campaments militars.