(Lleida, 1830 – 1915)
Escultor. Continuà el taller de Pere Corcelles. Treballà com a tallista d’imatges i d’altars per a les esglésies de Lleida i de les comarques pròximes.
Fou també daurador i restaurador.
Jou, Ermengol
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1830
Frank, Josep
(l’Alguer, 1830 – 1900)
Escriptor. Fou professor de grec i de sard al liceu de l’Alguer.
Autor de poemes en català, mantingué correspondència amb intel·lectuals de Catalunya i col·laborà en diverses revistes catalanes, especialment a “La Ilustració Catalana” (1880-94).
Forteza i Valentí, Guillem
(Palma de Mallorca, 1830 – 1873)
Assagista i poeta. Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid.
Formà part del grup de poetes que figuraren a l’antologia Los trobadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic.
És autor dels poemes Lo que diu l’oreneta i L’orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894).
Commeleran, Lleó
Castellà, Bonaventura
(Mataró, Maresme, 1830 – 1902)
Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró.
Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.
Battistuzzi, Achile
(Trieste, Itàlia, 1830 – Barcelona, 1891)
Pintor. S’instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l’escenografia.
Arèvalo, Eduard
(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – segle XIX)
Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals.
Magarola i de Sarriera, Ramon Maria de
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1830 – Barcelona, 1899)
Eclesiàstic. Fou rector del seminari de Barcelona i de l’església de Sant Pau del Camp.
Promogué la restauració d’aquesta i del seu claustre, mostres excel·lents de l’art romànic, que des d’aleshores s’han salvat de la ruïna i de les adulteracions que les posaven en greu perill.
Lasarte i Rodríguez-Cardoso, Manuel de
(Barcelona, 24 desembre 1830 – 20 febrer 1901)
Periodista i escriptor. Fundador del Centre Català.
Col·laborà en molts periòdics, especialment satírics. Entre altres, dirigí “El Telégrafo” i fundà “El Diluvio”.
Publicà novel·les de fons històric o de caire romàntic: Las iras de su padre (1894), Maridada (1888), obres de teatre en col·laboració amb Frederic Soler “Pitarra” (La creu de la masia, 1873, etc) i els poemes Divagacions (1881).
Isabel II de Borbó
(Madrid, 10 octubre 1830 – París, França, 9 abril 1904)
Reina d’Espanya (1833-68). Fou el primer monarca espanyol a utilitzar aquest títol. Filla de Ferran VII de Borbó i de Maria Cristina de Borbó.
Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze. Durant la seva minoritat actuà de regent la seva mare, que coincideix amb la Primera Guerra Carlina, després vingué la Dècada Moderada (1844-54), el Bienni Progressista (1854-56), la reacció moderada (1858-64) fins a la revolució de setembre de 1868, que destronà Isabel.
Casada a setze anys amb el seu cosí Francesc d’Assís de Borbó, hom li atribuí diversos amants. Tingué vuit fills, entre els quals, Alfons XII de Borbó.
Durant el seu regnat estigué sotmesa a la camarilla que formaven sor Patrocinio i el pare Fulgencio, els quals foren combatuts pel pare Antoni Maria Claret, que fou confessor seu els darrers anys del regnat.
Dades dels Països Catalans 