Arxiu d'etiquetes: 1819

Mas i Abat, Celestí

(Igualada, Anoia, 6 abril 1819 – Cardona, Bages, març 1883)

Polític i escriptor. Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, ciutat on exercí la professió d’advocat.

Milità en la Unió Liberal, fou alcalde d’Igualada, diputat a corts, intendent de Filipines i governador civil de Granada.

Entre altres obres sobre temes d’administració oficial, cal remarcar Guía de alcaldes y ayuntamientos (1844), Manual del juez de paz (1855), Diccionario jurídico administrativo (1858-64) i Legislación de la época revolucionaria de España (1871).

Marcó del Pont, Francisco

(Vigo, Pontevedra, Galícia, 4 octubre 1765 – Lujan, Argentina, 19 maig 1819)

Militar. Durant la guerra del Francès sobresortí pels seus mèrits. El 1808 manava el batalló lleuger de voluntaris de Tarragona, destacat a Navarra.

Amb un centenar d’homes pogué anar a Saragossa, on participà a les dues defenses, i el 1809 ja era mariscal de camp. En 1810-11 era comandant general d’Aragó. El 1814 fou nomenat governador militar de Tortosa.

Ascendit a capità general el 1815, fou nomenat també president de la Reial Audiència de Xile.

El 1817 caigué presoner dels independentistes de San Martín. Morí en captiveri, després d’un primer empresonament en condicions bastant dures a Punta San Luis.

Infanta, canal de la

8 Respostes

(Catalunya, 1817 – 1819)

Canal de l’esquerra del Llobregat, entre Molins de Rei i Cantunis (17,4 km).

Inaugurat per Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual rebé el nom.

Construït per iniciativa privada per al regatge d’unes 3.000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants.

S’aprofità per diferents usos industrials des de final del segle XIX.

Illas i Vidal, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 14 novembre 1819 – 25 febrer 1876)

Advocat i economista. Teòric moderat de la burgesia catalana, formava part del grup dels proteccionistes de l’Institut Industrial de Catalunya acabdillats per Güell i Ferrer, que tenia com a òrgan d’expressió el diari “El Bien Público”, fundat el 1849, del qual Illas era director.

El 1851 la Junta de Fàbriques de Catalunya l’envià a estudiar l’Exposició Internacional de Londres. El 1857 fou elegit diputat a corts, i el 1862 va presidir els Jocs Florals de Barcelona.

Col·laborà al “Diario de Barcelona”, “El Vapor”, “El Imparcial”, “La Discusión” i “La Verdad Económica”. Aquest darrer, editat pels catalans a Madrid, expressava el pensament proteccionista.

Va escriure Conquista de España por los árabes (1850) i l’opuscle Cataluña en España (1855), la publicació del qual marca una data de la història de la Renaixença catalana i té un contingut polític reivindicatiu.

Escriví també estudis gramaticals, versos en català i teatre, a més d’Un consejo al partido moderado (1857), on defensa la desamortització.

Gurri i Coromines, Salvador

2 Respostes

(Tona, Osona, 25 gener 1749 – Barcelona, 31 octubre 1819)

Escultor. Fill de l’arquitecte Jacint Jurri. De formació autodidàctica.

El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l’Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’Escola de Llotja (fins al 1815). Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777).

Construí a Mataró (1779) el retaule major de l’església arxiprestal (destruït el 1936); allà tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on féu el retaule -destruït- de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus.

A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l’escala de la Llotja i el retaule de l’Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines i de Tarragona.

Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja. Fou un bon representant del barroc acadèmic.

Gay i Beyà, Narcís

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)

Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.

Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.

Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).

Galofre i Coma, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1819 – 1877)

Pintor i crític d’art. Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona, i després anà a Roma (fins al 1850), pensionat per la Junta de Comerç.

Conreà la pintura d’història (Entrada d’Alfons V a Nàpols) i el retrat (retrats de Pius IX).

Exposà a Barcelona, Madrid i París, on presentà, a l’Exposició Universal del 1855, el seu Episodi de la Conquesta de Granada.

Galindo i de Vera, Lleó

1 Resposta

(Barcelona, 28 setembre 1819 – Madrid, 12 abril 1889)

Escriptor i jurista. Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena (Andalusia).

S’establí a Madrid com a advocat (1860); fou diputat per Morella (1862) i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins (1868).

Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales (1863), Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia (1874) i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica.

Font i Trullàs, Felip

2 Respostes

(Reus, Baix Camp, 4 març 1819 – 1 gener 1889)

Polític republicà i liberal. Redactà per a Duran i Bas unes al·legacions de dret català que foren incorporades al codi civil. Obtingué la concessió del ferrocarril de Reus a Montblanc.

Fou alcalde de Reus en 1872-74 (el 12 de febrer de 1873 proclamà la república en aquella ciutat). Fou president del Comitè Democràtic Possibilista (1879) i diputat provincial el 1884.

Fou el pare de Felip i de Pau Font i de Rubinat.

Dou i de Siscar, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1819 – Mònaco, 1874)

Escriptor i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Cervera i de Bolonya.

Professà com a monjo de Montserrat i fou nomenat vicari general i administrador apostòlic de diòcesis estrangeres.

Traduí diversos tractats sobre el protestanisme i la Preparació per a tenir una bona mort (1859), de sant Alfons Maria de Liguori.