(València, segle XVIII – 22 gener 1819)
Militar. Fill de Vicent Bertran de Lis i germà de Manuel.
Estigué complicat en la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, i fou afusellat.
Bertran de Lis i Ribes, Fèlix
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1819
Balmis i Berenguer, Francesc Antoni
(Alacant, 2 desembre 1753 – Madrid, 12 febrer 1819)
(o Francesc Xavier) Metge i naturalista. Fou un dels introductors a l’estat espanyol de la vacuna antivariolosa.
Encapçalà l’expedició, organitzada pel govern de Carles IV de Borbó, a Amèrica i Filipines per propagar aquesta vacuna per les colònies (1803-06).
Escriví una Introducción para la conservación y administración de la vacuna (1796) i també traduí el Tratado histórico de la vacuna (1803).
Ballester i Forns, Ramon
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 octubre 1819 – 27 agost 1854)
Músic. Estudià a Cuba. Excel·lí com a intèrpret dels instruments de corda, especialment el contrabaix.
Andreu, Rafael
(Catalunya, segle XVIII – Valladolid, Castella, 1819)
Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l’any 1796, treballà amb els indis de Paposo (Xile). Nomenat bisbe auxiliar de diverses diòcesi, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo. Aconseguí d’ésser-ho a Buenos Aires.
Retornat d’un viatge a la península ibèrica s’identificà amb els patriotes de la junta de Córdoba; a causa de les seves idees, els nacionalistes xilens li feren ocupar la seu de Santiago (1813).
Anà a Londres (1817), des d’on tornà a la península. Ferran VII de Borbó el confinà a Galícia i a Valladolid, on morí.
Grau i Bassas, Joan
(Barcelona, 1819 – segle XIX)
Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació i d’ensenyament.
Cardellach, Miquel
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Montserrat, Bages, 1819)
Monjo benedictí. Entre les seus escrits hi ha composicions de música sacra.
Era violoncel·lista.
Arquer i Rovira, Pere
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.
Infanta, canal de la
(Catalunya, 1817 – 1819)
Canal de l’esquerra del Llobregat, entre Molins de Rei i Cantunis (17,4 km).
Inaugurat per Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual rebé el nom.
Construït per iniciativa privada per al regatge d’unes 3.000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants.
S’aprofità per diferents usos industrials des de final del segle XIX.
Illas i Vidal, Joan
(Barcelona, 14 novembre 1819 – 25 febrer 1876)
Advocat i economista. Teòric moderat de la burgesia catalana, formava part del grup dels proteccionistes de l’Institut Industrial de Catalunya acabdillats per Güell i Ferrer, que tenia com a òrgan d’expressió el diari “El Bien Público”, fundat el 1849, del qual Illas era director.
El 1851 la Junta de Fàbriques de Catalunya l’envià a estudiar l’Exposició Internacional de Londres. El 1857 fou elegit diputat a corts, i el 1862 va presidir els Jocs Florals de Barcelona.
Col·laborà al “Diario de Barcelona”, “El Vapor”, “El Imparcial”, “La Discusión” i “La Verdad Económica”. Aquest darrer, editat pels catalans a Madrid, expressava el pensament proteccionista.
Va escriure Conquista de España por los árabes (1850) i l’opuscle Cataluña en España (1855), la publicació del qual marca una data de la història de la Renaixença catalana i té un contingut polític reivindicatiu.
Escriví també estudis gramaticals, versos en català i teatre, a més d’Un consejo al partido moderado (1857), on defensa la desamortització.
Gurri i Coromines, Salvador
(Tona, Osona, 25 gener 1749 – Barcelona, 31 octubre 1819)
Escultor. Fill de l’arquitecte Jacint Jurri. De formació autodidàctica.
El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l’Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’Escola de Llotja (fins al 1815). Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777).
Construí a Mataró (1779) el retaule major de l’església arxiprestal (destruït el 1936); allà tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on féu el retaule -destruït- de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus.
A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l’escala de la Llotja i el retaule de l’Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines i de Tarragona.
Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja. Fou un bon representant del barroc acadèmic.
Dades dels Països Catalans 