(València, segle XVIII – 22 gener 1819)
Militar. Fill de Vicent Bertran de Lis i germà de Manuel.
Estigué complicat en la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, i fou afusellat.
(València, segle XVIII – 22 gener 1819)
Militar. Fill de Vicent Bertran de Lis i germà de Manuel.
Estigué complicat en la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, i fou afusellat.
(Alacant, 2 desembre 1753 – Madrid, 12 febrer 1819)
(o Francesc Xavier) Metge i naturalista. Fou un dels introductors a l’estat espanyol de la vacuna antivariolosa.
Encapçalà l’expedició, organitzada pel govern de Carles IV de Borbó, a Amèrica i Filipines per propagar aquesta vacuna per les colònies (1803-06).
Escriví una Introducción para la conservación y administración de la vacuna (1796) i també traduí el Tratado histórico de la vacuna (1803).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 octubre 1819 – 27 agost 1854)
Músic. Estudià a Cuba. Excel·lí com a intèrpret dels instruments de corda, especialment el contrabaix.
(Catalunya, segle XVIII – Valladolid, Castella, 1819)
Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l’any 1796, treballà amb els indis de Paposo (Xile). Nomenat bisbe auxiliar de diverses diòcesi, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo. Aconseguí d’ésser-ho a Buenos Aires.
Retornat d’un viatge a la península ibèrica s’identificà amb els patriotes de la junta de Córdoba; a causa de les seves idees, els nacionalistes xilens li feren ocupar la seu de Santiago (1813).
Anà a Londres (1817), des d’on tornà a la península. Ferran VII de Borbó el confinà a Galícia i a Valladolid, on morí.
(Oliana, Alt Urgell, segle XVIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1819)
Eclesiàstic. Tingué bon prestigi per la seva cultura.
Exercí una càtedra al seminari de la Seu d’Urgell. També en fou rector.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVIII – 1819)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. És autor, entre d’altres obres, d’unes Cartas críticas.
(Barcelona, 1819 – segle XIX)
Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació i d’ensenyament.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Montserrat, Bages, 1819)
Monjo benedictí. Entre les seus escrits hi ha composicions de música sacra.
Era violoncel·lista.
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.
(Barcelona, 25 gener 1819 – 24 agost 1883)
Músic. Deixeble de Ramon Aleix i de Francesco Beroni.
Actuà com a violinista a Cuba i al Liceu de Barcelona.
Dirigí l’orquestra dels concerts dels Cors de Clavé als jardins d’Euterpe (1859-60).