Arxiu d'etiquetes: 1818

Comte -compositors-

Deixa un comentari

Pere Antoni Comte  (Vic, Osona, segle XVIII – 1818)  Compositor. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia. És autor d’un cèlebre Te Deum (1814) per a quatre veus reals, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino, anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII de Borbó.

Rafael Comte  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnificats i nadales.

Castells i Arbós, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1818 – 1898)

Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà a Roma el 1840.

Fou catedràtic als seminaris de Tarragona i de Barcelona, i també rector d’aquest darrer (1877).

Escriví obres religioses en castellà, i algunes poesies en català i en llatí.

Casals -varis bio-

Deixa un comentari

Anton Casals  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

Antoni Francesc Casals  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.

Bonaventura Casals  (Barcelona ?, segle XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

Bru Casals  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

Joan Casals  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.

Casalís Casulá, José

Deixa un comentari

(Jaca, Osca, Aragó, 6 gener 1818 – Barcelona, 4 agost 1889)

Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim.

Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol.

Borbó i de Bragança, Carles Lluís de

5 Respostes

(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.

Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.

Arañó i Majó, Miquel

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)

Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.

Monjo i Pons, Joan

(Maó, Menorca, 5 juny 1818 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 juny 1884)

Científic. A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica.

Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval: publicà Curso metódico de arquitectura naval (1856).

A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’Escola de Nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar.

Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval.

Maymó i Llimona, Marià

(Barcelona, 24 novembre 1818 – 19 abril 1871)

Científic. D’origen humil -el seu pare era espardenyer-, estudià a Barcelona.

Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí (1843-45), i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques.

Escriví una Guía dels industrials (1858) i un Manual de mecánica aplicada (1872), que tingué quatre edicions.

Mataró, Segimon de

(Mataró, Maresme, 1818 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)

Frare caputxí. Professà l’any 1834 i anà a Roma l’any següent, on fou ordenat sacerdot (1842).

Exercí durant un quant temps el ministeri parroquial a Catalunya i el 1861 anà a Guatemala, on fou comissari general, i en ésser-ne expulsat (1872) tornà a la Península, després d’una estada curta a Perpinyà.

En els seus darrers anys tingué cura de les Filipenques, fundades pel seu germà Marc Castanyer a Mataró.

Massacs, Domènec

(Castellfollit del Boix, Bages, 1818 – Igualada, Anoia, 1891)

Militar carlí. Ingressà a la quadrilla dels Tristanys després de la mort del seu pare pels liberals a la primera guerra carlina.

Durant la guerra dels Matiners assolí el grau de tinent.

En el transcurs de la tercera guerra s’enfrontà al Xic de les Barraquetes i assolí el grau de tinent coronel.