Arxiu d'etiquetes: 1818

Casals -varis bio-

Deixa un comentari

Anton Casals  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

Antoni Francesc Casals  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.

Bonaventura Casals  (Barcelona ?, segle XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

Bru Casals  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

Joan Casals  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.

Casalís Casulá, José

Deixa un comentari

(Jaca, Osca, Aragó, 6 gener 1818 – Barcelona, 4 agost 1889)

Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim.

Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol.

Borbó i de Bragança, Carles Lluís de

5 Respostes

(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.

Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.

Arañó i Majó, Miquel

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)

Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.

Manso i Juliol, Josep

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 26 octubre 1818 – Gràcia, Barcelona, 19 octubre 1867)

Militar. Fill de Josep Manso i Solà, del qual heretà el comtat del Llobregat.

Fou coronel d’infanteria i diputat.

El 1857 li fou concedit el vescomtat de Montserrat.

Lluch i Rafecas, Francesc Xavier

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 setembre 1889)

Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a l’Escola de Llotja, on més tard fou professor de dibuix.

El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863.

Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits.

Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores… (1858) i altres tractats.

Larrard i Juez-Sarmiento, Antoni Alexandre de

(Barcelona, 1818 – 1887)

Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.

Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.

Fou el germà de:

Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.

Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.

Güell i Renté, Josep

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 10 setembre 1818 – Madrid, 19 desembre 1884)

Polític i folklorista. Fill d’un emigrant català.

Passà a Barcelona el 1835, es doctorà en lleis (1838) i deu anys més tard es casà amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís. Partidari d’Espartero i d’O’Donnell, fou desterrat a França, juntament amb Castelar i Prim.

Després de la revolució del 1868 intervingué en la vida política del país i, ja en plena restauració monàrquica, fou elegit senador per la Universitat de l’Havana (1878).

Autor, entre altres obres, de Leyendas americanas (1856) i Leyendas de Montserrat (1866).

Grassi i Tecchi, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 1818 – Madrid, 13 gener 1886)

Músic. Germà d’Àngela. Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona.

A divuit anys guanyà la plaça d’oboè a l’orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, i on fou oboista de la capella Reial de Madrid i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid.

Escriví l’òpera Il proscrito di Altemburgo (1834) i una peça per a quatre orquestres (1852).

Fargas i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)

Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.

Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.

És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).

Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.

Fou germà seu Pau Fargas i Soler  (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.