Arxiu d'etiquetes: 1812

Comella i Vilamitjana, Llucià Francesc

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 13 novembre 1751 – Madrid, 31 desembre 1812)

Dramaturg. Escriví, a Madrid, drames històrics a l’estil de Calderón: Federico II (1788), Cristobal Colón (1789), El barón de Trenk (1807). També fou autor del text de tonadillas, sarsueles: El puerto de Flandes (1781, amb música de Pau Esteve), melòlegs, oratoris: Ester (1807) i òperes: Los esclavos felices (1793, musicada el 1820 per Arriaga).

Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes (1789) i a La comedia nueva o El café (1792).

Del 1806 al 1808 dirigí, a Barcelona, la companyia de teatre castellà; hi estrenà (1807) les obres del seu rival Moratín: El barón i El sí de las niñas.

Amb la invasió napoleònica tornà a Madrid arruïnat.

Collaso i Gil, Bernat

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 22 març 1812 – Mataró, Maresme, 6 desembre 1882)

Religiós escolapi. El 1857 es traslladà a Cuba per promoure-hi l’establiment del seu orde.

Des d’aquest any fins al 1866 fou rector del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que exercí a l’illa una funció pedagògica important.

Tornat a Catalunya, hi fou provincial de les Escoles Pies. Visità novament Cuba el 1871.

Era conegut per la seva vasta cultura i pel seu esperit d’iniciativa.

Coll i Guitart, Francesc

1 Resposta

(Gombrèn, Ripollès, 18 maig 1812 – Vic, Osona, 2 abril 1875)

Eclesiàstic. Frare dominicà.

El 1856 fundà, a Vic, les dominicanes de l’Anunciata, un orde femení que assolí gran importància pel que fa a l’ensenyament religiós, així com per la seva cura d’hospitals i altres establiments benèfics.

Cervera, corregiment de

10 Respostes

(Catalunya, 1716 – 1812)

Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta.

Comprenia les antigues vegueria de Cervera i d’Agramunt i sots-vegueria dels Prats de Rei. Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix.

El primer corregidor designat (1718) fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero.

Cau, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1770 – 1812)

Compositor. Fou mestre de capella a Santa Maria del Mar (1792-1812).

Compongué música sacra de remarcable interès, entre les quals destaca la misa Pastoril (1802), els oratoris San Julián (1790), San Miguel de los Santos (1791), Casta Susana (1799), Las dos sillas de San Eloy (1799) i Beato Oriol (1807), estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol.

Morí molt jove.

Catalunya, província de -1812/23-

1 Resposta

(Catalunya, maig 1812 – 1823)

Demarcació administrativa creada per les corts de Cadis que comprenia el Principat, peró a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué mai constituir.

Amb el restabliment, el 1820, de la constitució de 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes; un estudi presentat a les corts el 1821 per Felip Bauzà dividia el Principat en quatre províncies i la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya, però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista.

Casanova, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 1756 – França ?, 1812)

Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l’ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l’ajuntament de Barcelona.

Figurà també en la Comissió d’Emigrats que s’encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09).

Pel novembre de 1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França.

Campaner i Noceras, Joan Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 setembre 1812 – Barcelona, 14 novembre 1876)

Metge. Establert a Barcelona. És autor d’algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l’Acadèmia de Medicina.

Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.

Borges i Granollers, Josep

1 Resposta

(Vernet, Noguera, 28 novembre 1812 – Tagliacozzo, Itàlia, 8 desembre 1861)

Militar carlí. En morir afusellat el seu pare, Antoni Borges (1836), el succeí en la direcció de la seva partida, i el 1839 es convertí en un dels principals col·laboradors del comte d’Espanya, ascendit a coronel actuà a l’expedició de la Vall d’Aran. En acabar-se la primera guerra carlina, s’exilià a França.

Tornà a Catalunya el 1847 com a general de brigada i prengué part en la segona guerra, actuant al Camp de Tarragona. Fou batut (1849) pel general Quesada a Selma (Alt Camp), i hagué de tornar a exiliar-se.

Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de Nàpols, el qual fou destronat per Garibaldi. Intentà d’iniciar un moviment al seu favor a Calàbria, però fou fet presoner pels lliberals i afusellat.

Boques de l’Ebre, departament de les

1 Resposta

(Catalunya, 1812 – 1814)

Antic departament, Un dels quatre en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’Imperi francès.

Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa i Tarragona i part del de Cervera. El prefecte residia a Lleida.

Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però només el districte de Tortosa s’establí totalment l’administració francesa.

El primer prefecte fou el vescomte Alban de Villeneuve.