(València, 25 març 1764 – Madrid, 11 octubre 1812)
Il·lustrat. Intendent de l’exèrcit al regne de Mallorca. Membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca.
Autor de diverses memòries sobre l’agricultura (1797) i la ramaderia a Mallorca (1798) i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç (1798 i 1802).
(Vilafranquesa, Aragó, 1736 – València, 1812)
Frare dominicà. Fou professor de filosofia i teologia.
És autor d’obres dogmàtiques publicades entre 1794 i 1803.
(València, 1808/12 – 1891)
Polític progressista. Membre de la milícia urbana (1832), prengué part en la primera guerra carlina. Membre de l’ajuntament esparterista de València (1840), fou desterrat a Maó (1843).
Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la Junta Revolucionària de València i fou, des d’aleshores, un dels caps destacats del republicanisme valencià.
El 1868 fou governador provincial i passà al federalisme. Fou diputat a les corts (1869-70), alcalde de València i cap d’un batalló de milícies (1870).
(Palma de Mallorca, 1739 – 1812)
Cavaller de Sant Joan de Jerusalem.
Escriví un Diccionario mallorquín castellano, que ha restat inèdit.
(Palma de Mallorca, 1812 – 1841)
Metge i escriptor. Fou catedràtic de física de Palma. Versificà en castellà i llatí.
(Torreblanca, Plana Alta, 3 agost 1735 – Palma de Mallorca, 1812)
Frare mercenari. Fou elegit provincial de València el 1790 i general de l’orde el 1801.
Es retirà a Mallorca a causa de la invasió francesa, la qual produí una prolongació del seu generalat.
És autor d’una Exposición sobre los salmos de David.
(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)
Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.
La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.
Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:
(Palma de Mallorca, 23 agost 1812 – 30 abril 1813)
Periòdic publicat pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà. Aparegué de manera irregular.
En un mallorquí col·loquial i dialectal, del qual féu l’apologia, s’erigí en defensor de l’absolutisme a les Illes.
(Cocentaina, Comtat, 16 agost 1812 – Alacant, 23 setembre 1879)
Compositor. Germà de Miquel. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant.
Escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano.
(Palma de Mallorca, 1812 – 1814)
Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional. Establert pel mariscal de camp Santiago Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.
Ocupà l’edifici del Col·legi de la Sapiència, alhora que eren instal·lats també a Mallorca el Col·legi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca, i una foneria de canons.
Acabada la Guerra del Francès (1814), tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la Península.
Dades dels Països Catalans 