(Maó, Menorca, 3 abril 1803 – 14 gener 1881)
Compositor, mestre de capella i organista. Fou mestre de capella (1826) i organista de l’església de Santa Maria de Maó.
A El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (1851) exposa les reformes que havia introduït en el cant pla.
Autor de nombroses composicions d’església, dues farses (1832 i 1838) i una òpera titulada La fidanzata corsa (1846).
(Perpinyà, 24 juliol 1803 – 24 març 1883)
Impressor. Continuador de l’obra del seu pare Joan Alzina.
Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l’Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”, fins a la seva fi, l’any 1837.
La seva obra principal fou el “Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir 15 volums.
(Barcelona, 1803 – Palma de Mallorca, 1883)
Sisè marquès d’Alfarràs, vuitè de Llupià i cinquè del Poal. Fou un dels fundadors i primer president (1851-60) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, hi dirigí la secció d’agricultura.
(Aitona, Segrià, 18 octubre 1803 – Barcelona, 1 gener 1872)
Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona.
Fou president de l’Ateneu Barcelonès i vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848).
El seu germà fou Miquel Ferrer i Garcés (Aitona, Segrià, 1817 – Lleida, 1896) Polític i advocat. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873).
(Olot, Garrotxa, 1803 – 1868)
Advocat. Es doctorà en dret a Cervera el 1829. Germà de Francesc Josep, Miquel i Pau.
El 1837 fou diputat a les corts constituents i més tard ocupà els càrrecs de promotor fiscal i d’alcalde d’Olot.
Entre els seus poemes i escrits inèdits destaca La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya, escrit en català ‘sicut sonat’.
(Manresa, Bages, 3 març 1803 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 13 juny 1870)
Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques.
Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet.
És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell (1870), també inèdita.
(Barcelona, 1748 – Nueva Segovia, Filipines, 1803)
Religiós augustinià i bisbe de Nueva Segovia (1803).
El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l’evangelització de l’illa d’Ilocos i fou comissari de la inquisició.
És autor d’in Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i d’una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País.
Els tres germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera fundaren l’any 1842 la indústria Batlló Germans al carrer d’Urgell de Barcelona, que, amb els seus 2.200 obrers, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època. Després de canviar el nom de l’empresa pel de Batlló i Batlló (1876-95), l’edifici fou venut (1906) per instal·lar-hi l’Escola o Universitat Industrial de Barcelona.
Jacint Batlló i Barrera (Olot, Garrotxa, 1803 – Barcelona, 27 agost 1866) Industrial. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment la indústria Batlló Germans.
Joan Batlló i Barrera (Olot, Garrotxa, 7 novembre 1812 – Barcelona, 27 octubre 1892) Industrial. Amb els seus germans fundà la gran fàbrica Batlló Germans.
Feliu Batlló i Barrera (Olot, Garrotxa, 1819 – Barcelona, 5 març 1878) Industrial. Un dels impulsors de la indústria tèxtil a Catalunya. Fundà, amb els seus germans, l’empresa Batlló Germans.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 juny 1718 – Tarragona, 4 maig 1803)
Eclesiàstic i teòleg. Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona (1732), on ocupà diversos càrrecs. Elegit provincial de Catalunya i Aragó (1758), visità tota la província amb ànim de reforma. Acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la il·lustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista.
Durant la seva estada barcelonina féu oposicions a la facultat d’arts de la universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia (1743); el 1748 esdevingué soci actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Nomenat bisbe de Lugo (1768) i consagrat pel bisbe de Barcelona Josep Climent, amb qui l’uní una bona amistat, hi emprengué una gran campanya en pro de la instrucció, tant dels sacerdots com del poble instituint escoles gratuïtes d’ensenyament primari (1780); hi fundà també la Sociedad Económica de Amigos del País (1784).
Arquebisbe de Tarragona (1785), seguí la mateixa línia pastoral i col·laborà a la fundació de la Societat Econòmica, de la qual fou el primer director (1787); defensà enèrgicament els sacerdots francesos emigrats i n’allotjà prop de tres-cents contra la voluntat de la cort de Madrid; però al mateix temps influí molt en la resistència catalana a la Revolució Francesa (1792-94), sobre la qual escriví quatre pastorals.
Col·laborà en totes les obres públiques de la ciutat i acabà, amb les rendes de la mitra, la reconstrucció de l’aqüeducte romà (1798).
Les seves pastorals i el seu Cursus Theologicus (1761-68), que restà inacabat per la seva promoció al bisbat de Lugo, el situen en la línia jansenista i regalista moderada.
Morí pobre, àdhuc amb deutes, i amb fama de santedat.
(Barcelona, 1716 – 1803)
Acadèmia d’enginyeria militar, també coneguda per Acadèmia Militar de Barcelona. Fou fundada pel marquès de Worboom, general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, el 1716, però no es posà en marxa fins el 1720; fou la primera de la península.
Residí inicialment a la Ciutadella de Barcelona i el 1752 es traslladà a l’antic convent de Sant Agustí Vell. Suprimida aleshores la universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat.
El 1803 fou traslladada a l’Acadèmia d’Enginyers d’Alcalá de Henares.
Dades dels Països Catalans 